La vida des d'un altre punt de vista

"La vida no tiene solución... porque no es un problema. El reto es confiar en la vida." 

Alexandre Jollien

Fent una breu recerca sobre l'autor de l'obra Elogi de la feblesa que és Alexandre Jollien m'he trobat amb aquesta cita que només llegir-la un sol cop ja m'ha fet reflexionar. Però, realment, si coneixes la situació de l'autor encara et fa pensar més perquè ell ha viscut la vida des d'una altra perspectiva que l'ha marcat, la seva discapacitat. Malgrat això, i els problemes que s'hagi pogut trobar al llarg de la vida que ha viscut ha aconseguit moltes més coses que les que esperava i això, es mereix tot el meu respecte i una gran admiració. 

Optimisme, una filosofia de vida?

Algú que llegeixi aquesta entrada pensarà que l'optimisme lligat amb la professió de mestre es com que un ou s'assembla a una castanya. Doncs... Hi estic totalment en desacord. Crec que un dels valors que s'ha d'inculcar als nens des de ben petits es l'optimisme i, per això, també crec que és una filosofia de vida i de veure el món. 

Jo, per exemple, em considero una persona bastant optimista ja que, des del meu punt de vista, la vida ja ens posa prou obstacles pel camí com per veure-ho tot negre i sense sortida a la primera de canvi. D'altra banda, opino que s'ha de ser optimista però, no en extrem sinó en un punt mig. Tot el que estic comentant, relacionant-t'ho amb ser mestre o professor és que has de ser capaç de transmetre energia, positivisme, alegria... Als infants davant de qualsevol activitat perquè tinguin ganes de realitzar-la i, si s'equivoquen doncs que vegin que poden tornar-ho a intentar i pot ser a la pròxima els hi sortirà millor. No obstant, això, també va relacionat amb no tirar la tovallola, és a dir, que si caus has de saber aixecar-te i no rendir-te ja que és el més fàcil que es pot fer davant d'una situació complicada o que no saps resoldre.

Malgrat això, el paper del mestre a l'escola és fonamental ja que es qui s'encarrega d'educar als infants i té una responsabilitat molt gran, moralment parlant. Per aquest motiu crec que l'optimisme s'ha de treballar com a valor, saber-lo aplicar i no frustrar-se a la primera amb quelcom que no te'n surts. En definitiva, saber tolerar la frustració i saber portar la vida amb optimisme perquè no hem vingut a la vida a patir, sinó a gaudir aprenent!! 

Seguidament us deixaré amb dues cites que he trobat per Internet que m'han captivat:

"Un optimista es el que cree que todo tiene arreglo. Un pesimista es el que piensa lo mismo, pero sabe que nadie va a intertarlo" Jaume Perich.

"El optimista tiene siempre un proyecto; el pesimista, una excusa!. Anònim

Paciència, qualitat essencial del mestre?

Aquesta és una qualitat molt important per aquell que es vulgui dedicar a ser professor/a. Molts creuen que la tenen però en el moment de la veritat no és així i perden els papers.

La PACIÈNCIA és la capacitat de saber esperar amb tranquil·litat que l'infant arribi a un objectiu concret. Però, alhora, trobo que la paciència ha d'anar acompanyada d'un altre concepte com la comprensió ja que moltes vegades els infants s'escarrassen en fer quelcom i com que no ho aconsegueixen malgrat l'esforç tiren la tovallola. Aquí, és el moment on el mestre intervé, l'entén i l'intenta ajudar per tal que millori i, a més a més, pugui veure on s'ha equivocat per tal que ho pugui rectificar.

Des del meu punt de vista crec que aquests dos valors s'han d'inculcar des de bon principi a l'escola. 

Per exemple, recordo una experiència a sisè de primària on vaig tenir un professor de ciències que només entrar a la classe i tenir-nos assentats en les cadires ens va fer escriure en majúscules a la primera pàgina del llibre: PACIÈNCIA ÉS LA MARE DE LA CIÈNCIA. Aquell professor ja sabia com anava la assignatura i, també, sabia que ens costaria una mica però amb esforç, constància i dedicació ens em vam sortir (la meva classe).

En definitiva, SÍ que crec que és una qualitat essencial per al mestre.

               "El que sube una escalera debe empezar por el                                                primer peldaño". Walter Scott

TREBALL EN EQUIP

Aquest aspecte: EL TREBALL EN EQUIP és fonamental per la carrera que estic fent (educació primària) i per al que em vull dedicar en un futur que és ser mestra.

En primer lloc dir que el treball en equip sorgeix a partir entre la interacció entre diferents persones ja que l'home és un ésser social per naturalesa. Aquest concepte fa referència a un procés cooperatiu on cada membre realitza unes tasques concretes, és a dir, que els diferents components dels grup s'especialitzen en un àmbit concret per tal d'arribar a un objectiu comú.

La metodologia que es segueix per tal d'arribar a aquestes metes o objectius són el diàleg, la comunicació i la participació dels diferents membres. Per tant, a partir d'aquest procés es descobreixen les fortaleses i febleses de les persones que l'integren i, a més a més, també s'analitzen els mecanismes per millorar la dinàmica del grup. Els requisits bàsics per tal que aquest treball en equip no s'enfonsi i arribi a bon port s'ha d'establir un compromís individual, una responsabilitat personal, un intercanvi d'idees, una confiança i una relació amb els altres. En definitiva, per tal que el projecte es tiri endavant ha d'haver un ACORD COMÚ.

El motiu d'aprofitar sinèrgies i treballar en grup és fa, principalment, per eficàcia, col·laboració i cooperació.

Finalment, dir que el fet de treballar aquesta competència, és a dir, treballar en grup, saber escoltar, opinar i donar el teu punt de vista respectant la resta de companys demostra molt de la persona que tens davant. Haig d'afegir que trobo molt bé que això es treballi amb els nens i, també amb els estudiants de carrera, ja que així ens anem preparant per l'equip docent que formarem quan treballem en un centre. 

Pissara Digital Interactiva (PDI)

Ahir, divendres 26 d'octubre, vam tenir la classe de GITIC com cada divendres però, ahir exactament vam tractar un tema que el dia que jo sigui mestra hauré de conèixer i saber utilitzar-ho de manera correcta. Aquest tema és la PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA (PDI).

Les PDI és caracteritzen per tenir un ordinador connectat a internet, un projector i una pantalla sensible a la mà i a un punter. Nosaltres ahir, per començar, vam calibrar la pissarra digital i desprès vam aprendre a escriure amb els punters, utilitzar els diferents programes que comprèn com el smart note i, a més a més, van sortir diferents companys per tal de exemplificar-ho i fer una classe més dinàmica i interactiva. No obstant, vam aprendre certs trucs que als nens sempre els deixen bocabadats i, malgrat això, el Miquel Àngel ens va explicar que els infants, com que tenen un gran domini d'aquest aparell, acostumen a fer entremaliadures als professors com canviar la tinta de color del punter a color blanc.

En general, la classe de divendres em va agradar bastant ja que vam fer coses diferents, no habituals (com dibuixar una casa, desmuntar-la i tornar-la a muntar!!jaja) i, això va fer que se'm passés el temps volant. M'agradaria afegir que jo amb la PDI ja havia tingut contacte abans ja que a l'escola on anava anteriorment la utilitzàvem per fer exercicis i, per tant, no em venia de nou.

En definitiva, la PDI és una eina educativa de gran abast, que s’adapta a una àmplia gamma de temes i edats i, a més a més, l’ensenyament a través d'aquesta eina és interactiu i, aquest fet implica l’ús d’estratègies que estimulen i motiven els alumnes, que aprenguin més i amb més eficàcia.

Conferència Francesco Tonucci

El dijous 25 d'octubre vam assistir a una conferència de Francesco Tonucci (conegut també com a FRATO). Abans de començar a explicar el tema de la conferència m'agradaria donar certa informació sobre aquest gran pedagog per tal de situar al lector. Francesco Tonuci és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià reconegut arreu del món i el seu projecte és: la ciutat dels nens. Cal dir, que és un projecte molt innovador i conegut.

Tornant al fil d'abans, el títol de la conferència era: Les TIC, l'escola, la família i els infants.

Aquesta conferència va tractar sobre diferents aspectes d'educació com la situació actual dels diferents agents educatius i, a més a més, el punt de vista del pedagog sobre el seu projecte i sobre els diversos agents educatius. També va parlar sobre la triple A: aprenentatge, aula i acompanyament.

Un tret que em va cridar molt l'atenció sobre la conferència va ser el que va dir al principi sobre els nens i la tecnologia. En primer lloc va dir que la tecnologia és un instrument de gran valor i actualment encara més. Més tard va dir una frase:

"instrumentos preciosos en manos de artesanos". 

Respecte aquesta frase, quan diu artesans es refereix a que els nens són els que manipulen aquests objectes i, per tant, són competents respecte aquesta competència que és la tecnologia. Amb això, estic totalment d'acord ja que cada cop els nens tenen un gran coneixement innat amb la tecnologia i, en canvi, els més grans (adults i mestres) han d'anar fent cursos per tal de posar-se al dia mentre que els infants de manera natural ja els saben fer servir sense mirar-se les instruccions. Aquest és un fet que cada cop sorprèn més i fa que puguem parlar sobre els "nadius digitals" que, efectivament, són els infants que han crescut envoltats i respirant tecnologia.

M'agradaria recalcar que va ser una conferència que em va aportar molt pel que fa a un punt de vista diferent respecte el bagatge que té aquest pedagog reconegut dels diferents agents educatius. Voldria afegir que va parlar sobre molts temes i ens va posar per exemples experiències personals amb els quals podia plasmar millor la idea que volia transmetre i em va ajudar bastant a comprendre moltes coses de les que deia.

Francesco Tonucci

Aprenem jugant? És el JOC una Eina educativa?

Ara que tinc un blog i haig de parlar de temes d'educació ja que estudio la carrera de magisteri, trobo que el JOC és un tema important a tractar. És el joc una eina educativa? Com aprenen millor els nens?Jugant o amb classes teòriques d'anar llegint i apuntant? Hem de fomentar aquesta activitat?

A partir d'aquí, me documentat sobre aquest tema en base a diferents lectures de notícies i de pàgines web que he trobat i això és el que he extret com a més destacat. 

Amb el joc podem posar en marxa moltes possibilitats d'aprenentatge i millora d'habilitats i, a la vegada, està considerat com una de les millors fórmules per treballar de manera educativa. 

Partint d'aquesta base, el joc ens serveix per divertir-nos, conèixer a un mateix, treballar en equip, socialitzar-nos... entre d'altres. En el moment en què juguem desenvolupem diferents capacitats i habilitats que no ens adonem. D'exemples d'això tinc uns quants com: la capacitat de superació, la consecució d'objectius, el plantejament d'estratègies, la imaginació, la millora de la comunicació (perquè aprenem diferents maneres de comunicar-nos en el joc - gestos, visualment...), l'empatia (ens posem en el lloc del paper que té el jugador en el joc), el respecte ( pel que fa a les normes i als altres jugadors) i, el desenvolupament de la coordinació visomanual que és la capacitat de coordinar i respondre a temps amb les mans a un estímul visual i, això, ho aconseguim per mitjà dels videojocs, per exemple. Cal dir, però, que gràcies al joc també podem adquirir coneixements o habilitats específiques. No obstant, amb el joc també gaudim, adoptem rols de nous personatges de manera temporal, ens abstraiem d'aspectes quotidians o problemes i podem viatjar en el temps i convertir-nos en qualsevol cosa.

Per tant, el joc pot ser EFICAÇ!!!! Aquí, les noves tecnologies prenen un paper fonamental ja que han obert un nou camí per possibilitar diferents aspectes de l'educació i diferents maneres d'aprendre a través del joc.

En definitiva, el joc és una eina educativa que tenim a l'abast de tothom amb la qual podem aprendre valors, coneixements i habilitats noves de manera activa i, al mateix temps, posar-los en pràctica. Hem de fonamentar el joc per aprendre ja que a vegades un nen aprèn més amb un joc que no pas amb aquella lectura del fragment del llibre de ciències de la pàgina 47. El motiu d'això és perquè el nen gaudeix del moment i recorda el que ha après. A part de tot això, el joc ens aporta una manera de relacionar-nos i de conèixer gent nova amb el simple objectiu d'aconseguir la finalitat del joc i sense posar cap tipus de prejudici.

Per posar punt i final m'agradaria citar una frase de Pablo Neruda que l'he llegida i m'ha captivat:

"El nen que no juga no és nen, però l'home que no juga ha perdut per sempre el nen que vivia en ell i que li faria molta falta".

REGLA D'OR DEL MESTRE

El primer dia al seminari vam estar parlant sobre la carrera que havíem escollit, educació primària. Exactament, vam tractar el motiu de perquè aquesta elecció i no una altra. Jo, personalment, no sabia quina carrera escollir fins al maig que vaig veure clar que havia de ser mestra. Aleshores, parlant de com havia de ser un mestre, els professors que vam tenir i les experiències viscudes com a alumnes la Cèlia va tocar un tema que vaig veure reflectit en una frase del llibre de El tono en la enseñanza amb la qual em vaig sentir molt identificada:

"El profesor que deja por imposible a un niño, que no alberga ya esperanza alguna sobre ese niño, inmediatamente retrocede en su condición de profesor."

Aquesta frase mostra el que un professor MAI HA DE FER!!! No pots donar per perdut un infant encara que no progressi o li costi molt ja que, si tu, que ets el mestre, ja no poses confiança en ell el que succeirà desprès és que aquest infant perdi la confiança en sí mateix i, més tard, que no cregui que pugui aconseguir el que es proposi. Per això, es molt important el suport del mestre envers l'infant en l'àmbit escolar però, la família aquí també hi juga un paper fonamental ja que ha de proporcionar un fort recolzament per tal que el nen es senti estimat i pugui tirar endavant els seus projectes o objectius encara que aquest sigui aprovar l'examen de la setmana vinent. Per tant, l'autoestima té una funció destacada també en aquestes situacions.

Aquí m'agradaria introduir una experiència personal viscuda relacionada amb aquesta frase. Jo portava casi un curs fent anglès per tal de poder-me treure el First Certificate al juny i, en el moment que li vaig comentar al meu professor sobre com em veia per presentar-me a l'examen ell em va contestar que podia anar a l'examen i aprovar-lo o bé, suspendre'l depenent de la sort que tingués aquell dia. A l'acabar de tenir aquesta conversa jo em vaig ensorrar ja que si el teu mestre, aquell que està amb tu a les classes, no et dona aquella confiança o suport que tu busques per saber que ho faràs bé et decepciones i et frustres. Cal dir que si has de dir que no sempre hi ha diverses maneres de dir-ho però sempre utilitzant el tacte i mesurant les paraules. Davant d'això, dono gràcies a la meva família que a on no va arribar el mestre van arribar ells i, finalment, vaig aconseguir el que em vaig proposar, treure'm el FIRST!! :).

A partir d'aquí, "la moraleja" que es pot treure d'aquesta frase es que no es pot tirar la tovallola amb un infant que no sigui perfecte, sinó que has de lluitar juntament amb ell per arribar a assolir allò que busca tant a nivell personal com escolar i, malgrat ho hagis d'intentar 1000 vegades no et cansis perquè els infants aquestes oportunitats que els hi brindes són unes oportunitats per al canvi i, així,poder millorar. Cal dir que en el moment no t'ho agreixen però en un futur sí i, és per aquest motiu que la paciència és un requisit essencial en aquesta feina.

MESTRE AUTÈNTIC, ser el que un diu o fa

A partir d'haver llegit el llibre de Max van Manen: El tono en la enseñanza. El lenguaje de la pedagogía he madurat bastant més tant a nivell personal com a futura mestra. M'agradaria recalcar que en el moment en què vaig estar llegint aquest llibre em vaig sentir identificada en quasi tots els aspectes per no dir tots però, va haver un capítol que em va captivar; exactament el número 9.

Aquest capítol tracta sobre el pes que pot tenir un mestre en la nostra vida, la influència que pot arribar a presentar en l'assignatura alhora de dur-la a terme i tractar valors morals indirectament a través de l'assignatura. No obstant, ara remarcaré uns quants paràgrafs que em va fer recordar aquells mestres que m'han marcat a la meva per diversos motius, un dels quals, perquè van més enllà de la pròpia assignatura i ensenyen valors que et fan créixer i plantejar-te les coses, com la vida mateixa:

"Cuando el adulto pasa de ser un simple ejemplo de conductas que el niño imita a ser un ejemplo auténtico, a vivir los grandes valores que predica a lo niños, entonces esa persona asume una importancia pedagógica en la vida de éstos. [...] Esa persona se ha convertido en pedagogo, un auténtico educador. Lo que hace el profesor o el padre sensible es ofrecer al joven una idea sobre qué clase de vida merece la pena vivir y qué tipo de madurez merece los esfuerzos que suponga alcanzarla."

"La buena enseñanza está determinada por el CÓMO (el método o el estilo docentes) más que por el qué (los conocimientos), o eso es lo que se dice. [...] Y, sin embargo, hay una verdad innegable en el refrán que dice que <<eres lo que enseñas>>. Un profesor de matemáticas no es (o no debería ser) sólo alguien que enseña matemáticas. El auténtico profesor es una persona que encarna las matemáticas, que las vive, que en muchos sentidos es las matemáticas. Así es, el profesor falso es incapaz de dar un estilo si antes no encarna lo que dice o hace."

"Cuando los alumnos dicen que <<los buenos profesores saben hacer que te gusten las matemáticas, las ciencias o la literatura, aunque siempre las hayas odiado>>, se refieren a otro aspecto esencial de la enseñanza: el buen profesor no se limita a enseñar matemáticas o literatura; el buen profesor encarna las matemáticas o la literatura. Los buenos profesores son lo que enseñan."

Aquests 3 paràgrafs són un gran reflex del que ve a dir aquest capítol i, per posar punt i final a aquesta nota m'agradaria introduir una petita reflexió personal.

Realment, quan jo era alumna de la E.S.O i batxillerat hi ha hagut pocs mestres que m'hagin marcat ja que, aquells que ho han aconseguit són els AUTÈNTICS, aquells que ensenyen el que són i no pretenen ensenyar quelcom que no els hi correspon. Aquests mestres són els que a través d'una assignatura, com podria ser la de matemàtiques, aconsegueixen transmetre valors com el respecte, no menysprear els altres... I, fins i tot, valorar tot el que tens al teu voltant. Moltes vegades pensem que això és fàcil però NO!! En el moment de la veritat no ho veiem tan clar. Partint d'aquesta base, voldria fer una crida aquells mestres que volen demostrar allò que no són que siguin transparents perquè així la educació serà autèntica per l'infant i podrà aprendre moltes més coses que coneixements i, sobretot, aprendrà a ser PERSONA i veure la vida des d'una altra perspectiva. Per això: ERES LO QUE ENSEÑAS.

La felicitat

Avui, llegint el diari me trobat una entrevista de l'actor Edu Soto (conegut com el "neng") sobre un monòleg musical que va oferir el dijous passat al Teatre Municipal Cooperativa de Barberà on va ensenyar al públic quina és LA CLAU de la FELICITAT a través de rialles i diverses reflexions. A partir de l'entrevista, he pogut descobrir algunes veritats sobre la felicitat que m'agradaria compartir. Ara extrec un fragment de l'entrevista on parla d'això que m'ha fet reflexionar:

"Le felicitat és no tenir por, i tots vivim acollonits. Els telenotícies i els diaris fan que la gent visqui amb por. És així de senzill. És a dir: "Amb la meva parella no sóc feliç". Doncs deixa-ho. "A la feina hi ha un paio que m'està amargant la vida". Doncs marxa d'aquesta feina. Jo ara ho veig una mica més fàcil perquè he passat per l'etapa de tenir les portes tancades i les he anat obrint. Si una cosa no t'agrada, marxa. En l'espectacle tot això està explicat de manera molt fàcil i còmica per un personatge que està boig. [...]"

A partir d'aquesta resposta he pogut reforçar la meva idea que si hem vingut a la terra no és per passar-ho malament, sinó al contrari, a gaudir i, si ens trobem amb obstacles doncs els hem d'afrontar per tal de posar punt i final i tirar endavant amb l'objectiu de ser feliços. Aquesta és una de les idees que m'agradaria transmetre als meus alumnes quan sigui mestre. LA FELICITAT! Tothom es mereix ser feliç sigui com sigui i, si al fer quelcom no te'n surts lluita durament perquè arribarà un dia que ho aconseguiràs i, aquell dia, seràs feliç de veritat. 

Aquí baix adjunto el link per tal que pugueu consultar l'entrevista: 

Entrevista a Edu Soto, el "neng"

Benvinguts al meu blog ladies and gentlemen!! :)