Optimisme, una filosofia de vida?

Algú que llegeixi aquesta entrada pensarà que l'optimisme lligat amb la professió de mestre es com que un ou s'assembla a una castanya. Doncs... Hi estic totalment en desacord. Crec que un dels valors que s'ha d'inculcar als nens des de ben petits es l'optimisme i, per això, també crec que és una filosofia de vida i de veure el món. 

Jo, per exemple, em considero una persona bastant optimista ja que, des del meu punt de vista, la vida ja ens posa prou obstacles pel camí com per veure-ho tot negre i sense sortida a la primera de canvi. D'altra banda, opino que s'ha de ser optimista però, no en extrem sinó en un punt mig. Tot el que estic comentant, relacionant-t'ho amb ser mestre o professor és que has de ser capaç de transmetre energia, positivisme, alegria... Als infants davant de qualsevol activitat perquè tinguin ganes de realitzar-la i, si s'equivoquen doncs que vegin que poden tornar-ho a intentar i pot ser a la pròxima els hi sortirà millor. No obstant, això, també va relacionat amb no tirar la tovallola, és a dir, que si caus has de saber aixecar-te i no rendir-te ja que és el més fàcil que es pot fer davant d'una situació complicada o que no saps resoldre.

Malgrat això, el paper del mestre a l'escola és fonamental ja que es qui s'encarrega d'educar als infants i té una responsabilitat molt gran, moralment parlant. Per aquest motiu crec que l'optimisme s'ha de treballar com a valor, saber-lo aplicar i no frustrar-se a la primera amb quelcom que no te'n surts. En definitiva, saber tolerar la frustració i saber portar la vida amb optimisme perquè no hem vingut a la vida a patir, sinó a gaudir aprenent!! 

Seguidament us deixaré amb dues cites que he trobat per Internet que m'han captivat:

"Un optimista es el que cree que todo tiene arreglo. Un pesimista es el que piensa lo mismo, pero sabe que nadie va a intertarlo" Jaume Perich.

"El optimista tiene siempre un proyecto; el pesimista, una excusa!. Anònim