MESTRE AUTÈNTIC, ser el que un diu o fa

A partir d'haver llegit el llibre de Max van Manen: El tono en la enseñanza. El lenguaje de la pedagogía he madurat bastant més tant a nivell personal com a futura mestra. M'agradaria recalcar que en el moment en què vaig estar llegint aquest llibre em vaig sentir identificada en quasi tots els aspectes per no dir tots però, va haver un capítol que em va captivar; exactament el número 9.

Aquest capítol tracta sobre el pes que pot tenir un mestre en la nostra vida, la influència que pot arribar a presentar en l'assignatura alhora de dur-la a terme i tractar valors morals indirectament a través de l'assignatura. No obstant, ara remarcaré uns quants paràgrafs que em va fer recordar aquells mestres que m'han marcat a la meva per diversos motius, un dels quals, perquè van més enllà de la pròpia assignatura i ensenyen valors que et fan créixer i plantejar-te les coses, com la vida mateixa:

"Cuando el adulto pasa de ser un simple ejemplo de conductas que el niño imita a ser un ejemplo auténtico, a vivir los grandes valores que predica a lo niños, entonces esa persona asume una importancia pedagógica en la vida de éstos. [...] Esa persona se ha convertido en pedagogo, un auténtico educador. Lo que hace el profesor o el padre sensible es ofrecer al joven una idea sobre qué clase de vida merece la pena vivir y qué tipo de madurez merece los esfuerzos que suponga alcanzarla."

"La buena enseñanza está determinada por el CÓMO (el método o el estilo docentes) más que por el qué (los conocimientos), o eso es lo que se dice. [...] Y, sin embargo, hay una verdad innegable en el refrán que dice que <<eres lo que enseñas>>. Un profesor de matemáticas no es (o no debería ser) sólo alguien que enseña matemáticas. El auténtico profesor es una persona que encarna las matemáticas, que las vive, que en muchos sentidos es las matemáticas. Así es, el profesor falso es incapaz de dar un estilo si antes no encarna lo que dice o hace."

"Cuando los alumnos dicen que <<los buenos profesores saben hacer que te gusten las matemáticas, las ciencias o la literatura, aunque siempre las hayas odiado>>, se refieren a otro aspecto esencial de la enseñanza: el buen profesor no se limita a enseñar matemáticas o literatura; el buen profesor encarna las matemáticas o la literatura. Los buenos profesores son lo que enseñan."

Aquests 3 paràgrafs són un gran reflex del que ve a dir aquest capítol i, per posar punt i final a aquesta nota m'agradaria introduir una petita reflexió personal.

Realment, quan jo era alumna de la E.S.O i batxillerat hi ha hagut pocs mestres que m'hagin marcat ja que, aquells que ho han aconseguit són els AUTÈNTICS, aquells que ensenyen el que són i no pretenen ensenyar quelcom que no els hi correspon. Aquests mestres són els que a través d'una assignatura, com podria ser la de matemàtiques, aconsegueixen transmetre valors com el respecte, no menysprear els altres... I, fins i tot, valorar tot el que tens al teu voltant. Moltes vegades pensem que això és fàcil però NO!! En el moment de la veritat no ho veiem tan clar. Partint d'aquesta base, voldria fer una crida aquells mestres que volen demostrar allò que no són que siguin transparents perquè així la educació serà autèntica per l'infant i podrà aprendre moltes més coses que coneixements i, sobretot, aprendrà a ser PERSONA i veure la vida des d'una altra perspectiva. Per això: ERES LO QUE ENSEÑAS.