REGLA D'OR DEL MESTRE

El primer dia al seminari vam estar parlant sobre la carrera que havíem escollit, educació primària. Exactament, vam tractar el motiu de perquè aquesta elecció i no una altra. Jo, personalment, no sabia quina carrera escollir fins al maig que vaig veure clar que havia de ser mestra. Aleshores, parlant de com havia de ser un mestre, els professors que vam tenir i les experiències viscudes com a alumnes la Cèlia va tocar un tema que vaig veure reflectit en una frase del llibre de El tono en la enseñanza amb la qual em vaig sentir molt identificada:

"El profesor que deja por imposible a un niño, que no alberga ya esperanza alguna sobre ese niño, inmediatamente retrocede en su condición de profesor."

Aquesta frase mostra el que un professor MAI HA DE FER!!! No pots donar per perdut un infant encara que no progressi o li costi molt ja que, si tu, que ets el mestre, ja no poses confiança en ell el que succeirà desprès és que aquest infant perdi la confiança en sí mateix i, més tard, que no cregui que pugui aconseguir el que es proposi. Per això, es molt important el suport del mestre envers l'infant en l'àmbit escolar però, la família aquí també hi juga un paper fonamental ja que ha de proporcionar un fort recolzament per tal que el nen es senti estimat i pugui tirar endavant els seus projectes o objectius encara que aquest sigui aprovar l'examen de la setmana vinent. Per tant, l'autoestima té una funció destacada també en aquestes situacions.

Aquí m'agradaria introduir una experiència personal viscuda relacionada amb aquesta frase. Jo portava casi un curs fent anglès per tal de poder-me treure el First Certificate al juny i, en el moment que li vaig comentar al meu professor sobre com em veia per presentar-me a l'examen ell em va contestar que podia anar a l'examen i aprovar-lo o bé, suspendre'l depenent de la sort que tingués aquell dia. A l'acabar de tenir aquesta conversa jo em vaig ensorrar ja que si el teu mestre, aquell que està amb tu a les classes, no et dona aquella confiança o suport que tu busques per saber que ho faràs bé et decepciones i et frustres. Cal dir que si has de dir que no sempre hi ha diverses maneres de dir-ho però sempre utilitzant el tacte i mesurant les paraules. Davant d'això, dono gràcies a la meva família que a on no va arribar el mestre van arribar ells i, finalment, vaig aconseguir el que em vaig proposar, treure'm el FIRST!! :).

A partir d'aquí, "la moraleja" que es pot treure d'aquesta frase es que no es pot tirar la tovallola amb un infant que no sigui perfecte, sinó que has de lluitar juntament amb ell per arribar a assolir allò que busca tant a nivell personal com escolar i, malgrat ho hagis d'intentar 1000 vegades no et cansis perquè els infants aquestes oportunitats que els hi brindes són unes oportunitats per al canvi i, així,poder millorar. Cal dir que en el moment no t'ho agreixen però en un futur sí i, és per aquest motiu que la paciència és un requisit essencial en aquesta feina.