Cloenda de seminari

Avui 20 de desembre del 2012 hem acabat amb el seminari d'aquest semestre. 

Respecte amb el grup que he treballat, m'emporto moltes coses positives i moltes reflexions que m'han fet madurar davant la vida, com a persona i com a futura mestra. Cal dir, però, que en aquestes classes de petit grup t'enriqueixes molt més ja que, tens l'oportunitat d'obrir-te als altres amb tota naturalitat i confiança. Gràcies a això, he pogut consolidar la companyonia entre aquests companys i perdre part de la vergonya que tenia inicialment.

Aquesta fotografia l'hem fet avui aprofitant l'ocasió que estàvem tots junts!  

Quina pena que s'hagi acabat, ara que m'hi habituava!! El temps ha passat volant i ara només em queda per dir que ha estat tot un plaer haver compartit tantes hores amb aquests companys i... desitjar BON NADAL!

Autoestima

Avui m'agradaria fer una altra entrada que té molta relació amb l'aprenentatge que és l'autoestima.

Aquest concepte, per aquells qui no sàpiguen que és, seguidament el definiré:

"l'autoavaluació d'un mateix, és a dir, de la pròpia personalitat, de les actituds i de les habilitats, que són els aspectes que constitueixen la base de la identitat personal. Cal afegir que, tot això es veu afectat per la forma que tenim per relacionar-nos amb les persones més significatives".

Aquí, m'agradaria citar les característiques que presenta una persona (infant com adult) que té una alta autoestima: està motivat, es sent positiu, satisfet amb ell mateix, s'accepta tal i com és sense devaluar la seva essència, respecte tot el que els altres li diuen... Per això, per tal que hi hagi un bon aprenentatge ens hem de trobar en aquesta situació. D'altra banda, quan hi ha una baixa autoestima ens trobem que l'infant es sent desanimat, es sent inferior ja que no confia en ell mateix, es deixa influenciar pels altres, està a la defensiva, busca excuses davant dels seus errors... Davant d'aquesta situació, els mestres com hem de ser molt observadors hem de tenir la capacitat de detectar-ho, actuar i preguntar-li què li succeeix per tal que es senti millor.

"Tan equivocado es creerse más que nadie, como sentirse menos que los demás".

Ser un llibre obert

El títol d'aquesta entrada hauria de ser una qualitat del mestre que aquest hauria de posseir.  

Aquesta virtut és basa en el saber com experiència o saviesa, és a dir, el mestre no ha de tenir un coneixement col·leccionista (en el sentit de diccionari) sinó de savis. Quan parlo d'aquest tipus de coneixement, em refereixo a aquell aprenentatge que hagi fet el docent per mitjà d'experiències viscudes, pròpies, estimades... En definitiva, un aprenentatge obert i no un que tingui com a finalitat emmagatzemar informació com una enciclopèdia.

D'altra banda, considero que això és essencial i imprescindible en un mestre ja que això, ajuda a definir-lo com a un ésser únic, autèntic i vertader. Per tant, m'agradaria fomentar aquest fet ja que, a part d'ajudar-nos a créixer personalment, també creixen a nivell professional i això, ens fa madurar davant la nostra professió i respecte l'actitud que tenim davant dels infants. 

En definitiva, m'agradaria remarcar que tampoc s'ha de deixar de banda el coneixement en sí ja que també és vital davant l'ensenyament. Per tant, s'ha de fomentar un aprenentatge equilibrat on a poder ser domini el fet de ser un llibre obert.

Aspecte de la diversitat a l'aula: el TDAH

Avui, dimecres 12 d'aquest mes, he fet una exposició oral sobre el TDAH juntament amb altres companyes de la carrera: Maria Altés, Alba Fornells, Andrea Giménez i Marta Margarit. 

Nosaltres vam voler tractar un aspecte de la diversitat a l'aula, com el TDAH, ja que, actualment i en un futur serà una tema molt comú que ens ho podrem trobar a la classe. Després d'haver fet aquest treball i exposar-lo, tinc clar que és i com s'ha de tractar però, cal afegir que, a l'inici jo no sabia ben bé que era i ara em puc afirmar-ho! Cal remarcar, respecte el que he mencionat, que m'ha canviat la visió envers aquesta temàtica.

D'altra banda, considero que avui en dia trobem molts prejudicis respecte aquest trastorn, ja que, hi ha una forta tendència a confondre nens moguts o nerviosos amb nens que tenen TDAH. Per això, un objectiu d'aquest treball és intentar conscienciar tant a mestres com a pares que abans d'extreure conclusions equivocades sobre aquest tema ho han de contrastar amb l'opinió d'un especialista.

Malgrat això, hem descobert que hi ha moltes parts de la societat que estan implicades en aquest assumpte per tal de millorar la situació d'aquests nens i, gràcies a aquest treball, hem trobat el costat positiu d'això perquè, hi ha una gran varietat d'ajudes envers aquesta patologia i envers a famílies que contemplen aquests casos. (Un exemple seria la Fundació ADANA)

Finalment, m'agradaria acabar dient:

Considerem que avui en dia l'educació s'hauria de basar en un model inclusiu perquè, gràcies a aquesta oportunitat educativa que integra tota la diversitat, com per exemple els nens que pateixen TDAH, podem actuar amb normalitat i assolir els mateixos aprenentatges que qualsevol nen dins l'aula. Per tant, l'escola és com una gran finestra oberta al món.

Religió a l'escola o no?

Avui a la classe de Societat, Família i Escola he assistit a un debat sobre el tema de la religió a l'escola. Qui ha d'escollir fer aquesta assignatura? He sortit d'allà decantant-me que aquesta opció ha de ser escollida preferiblement pels infants i, en cas que el nen no tingués el suficient seny per pensar clarament, els pares. Malgrat això, a la pràctica succeeix al contrari: en quasi tots els casos els pares decideixen.

D'altra banda, jo he rebut una educació laica i la veritat es que jo crec en déu però, m'hagués agradat estudiar aquesta assignatura? Realment, hagués sigut semblant a filosofia i, personalment, crec que hagués sigut molt feixuc. Malgrat això, rebre una educació religiosa implica unes normes prèvies que en altres escoles que es declaraven aconfessionals no tenen i a l'inversa. Per això, crec que també m'ha agradat rebre l'educació que els meus pares m'han proporcionat, una escola no religiosa. S'ha de dir que, el fet d'anar a aquest tipus d'escola o no tot depèn de la família on neixis. Cal remarcar que, una educació és tan vàlida com qualsevol altra ja que, sinó, no existiria actualment.

Podria estar donant voltes i voltes sobre aquest assumpte però la resposta al títol de l'entrada és:

DEPÈN!!!

Com en tot, hi ha avantatges i inconvenients i, segons el context i l'esperit crític d'un s'hauria de valorar el que es vol. 

Com a anècdota a explicar, hem anat comentant el debat en directe a través del twitter i, això, m'ha semblat una bona manera de començar a introduir aquesta xarxa social a les classes de la universitat.

Cal posar el nostre granet de sorra en l'educació!

Abans de començar a exposar totes les idees que tinc sobre aquest concepte estaria bé definir-lo per així saber sobre què parlem, no? Doncs, ara buscaré en el diccionari el significat d'aquesta paraula per tal de poder conèixer-la bé i saber, exactament, el que vol dir i no dubtar:

Col·laboració: "es basa en treballar de manera comuna però, especialment, quan es fa de forma desinteressada o bé com una simple ajuda".

A partir d'aquí, m'agradaria dir que aquesta paraula últimament l'estem sentint ja que, des de sempre, els éssers humans ens hem ajudat entre nosaltres. Cal dir que, hi ha gent que ho fa com diu aquesta definició i, en canvi, en l'altra cara de la moneda observem que hi ha persones que ho fan a CANVI DE i, això no és correcte. Aquesta segona actitud, no apropiada, s'hauria de canviar i per tal d'aconseguir això, en primer lloc, nosaltres, els mestres, ens hem de comportar de manera altruista i proporcionar l'ajuda necessària a qui la necessiti sense rebre res a canvi, és a dir, fer de model. Cal dir, però, que aquesta tasca feta d'aquesta forma t'omple més com a persona. En segon lloc, el que s'hauria de fer és inculcar aquest comportament o manera d'actuar a tots els infants que vagin a l'escola ja que, així, podem aconseguir un món millor i formar persones generoses.

Una reflexió que m'agradaria transmetre sobre aquest aspecte és que tots hem de posar de la nostra part, és a dir, hem de posar el nostre granet de sorra perquè d'aquesta manera aconseguirem assolir les metes marcades inicialment, al començar la tasca que, paral·lelament, serà aconseguir una millor educació i, per tant, una societat encara millor que l'actual que està poc conscienciada.

Florido pensil

Avui dimecres, dia 5 de desembre, a l'hora de seminari hem vist una pel·lícula: Florido pensil. Ens hem ajuntat tots els seminaris en una aula per tal de veure la pel·lícula de manera com si estiguéssim al cinema i passar l'hora de seminari d'una manera més amena a la habitual.

Aquesta pel·lícula ja l'havíem vist a psicologia per tal de poder comentar el rol de l'educador, el de l'aprenent i la metodologia que s'utilitzava antigament. En primer lloc, m'agradaria dir que agraeixo que l'educació hagi evolucionat tant com l'ha d'ara!! En aquella època no hi havia una segona opció a part de la que proposava el mestre i, en cas que sorgís un problema... Havies de canviar tot tu per adaptar-te! És a dir, era un model d'escola no inclusiva i on tot es basava en la repetició i la memòria. Per tant, considero que amb aquesta pel·lícula s'ha pogut reflexionar sobre el tipus d'educació autoritària que anteriorment s'emprava i que, actualment, jo diria que hauria d'estar "prohibida" per tal de poder evolucionar i no quedar-nos estancats en el passat!!

A part de tot això, m'agradaria afegir que trobo impensable castigar amb violència a un nen per no haver dit correctament un concepte ja que tothom és humà i ens equivoquem i podem tenir lapsus o un mal dia.