Aquest concepte, per aquells qui no sàpiguen que és, seguidament el definiré:
"l'autoavaluació d'un mateix, és a dir, de la pròpia personalitat, de les actituds i de les habilitats, que són els aspectes que constitueixen la base de la identitat personal. Cal afegir que, tot això es veu afectat per la forma que tenim per relacionar-nos amb les persones més significatives".
Aquí, m'agradaria citar les característiques que presenta una persona (infant com adult) que té una alta autoestima: està motivat, es sent positiu, satisfet amb ell mateix, s'accepta tal i com és sense devaluar la seva essència, respecte tot el que els altres li diuen... Per això, per tal que hi hagi un bon aprenentatge ens hem de trobar en aquesta situació. D'altra banda, quan hi ha una baixa autoestima ens trobem que l'infant es sent desanimat, es sent inferior ja que no confia en ell mateix, es deixa influenciar pels altres, està a la defensiva, busca excuses davant dels seus errors... Davant d'aquesta situació, els mestres com hem de ser molt observadors hem de tenir la capacitat de detectar-ho, actuar i preguntar-li què li succeeix per tal que es senti millor.
"Tan equivocado es creerse más que nadie, como sentirse menos que los demás".
No hay comentarios:
Publicar un comentario