Ser un llibre obert

El títol d'aquesta entrada hauria de ser una qualitat del mestre que aquest hauria de posseir.  

Aquesta virtut és basa en el saber com experiència o saviesa, és a dir, el mestre no ha de tenir un coneixement col·leccionista (en el sentit de diccionari) sinó de savis. Quan parlo d'aquest tipus de coneixement, em refereixo a aquell aprenentatge que hagi fet el docent per mitjà d'experiències viscudes, pròpies, estimades... En definitiva, un aprenentatge obert i no un que tingui com a finalitat emmagatzemar informació com una enciclopèdia.

D'altra banda, considero que això és essencial i imprescindible en un mestre ja que això, ajuda a definir-lo com a un ésser únic, autèntic i vertader. Per tant, m'agradaria fomentar aquest fet ja que, a part d'ajudar-nos a créixer personalment, també creixen a nivell professional i això, ens fa madurar davant la nostra professió i respecte l'actitud que tenim davant dels infants. 

En definitiva, m'agradaria remarcar que tampoc s'ha de deixar de banda el coneixement en sí ja que també és vital davant l'ensenyament. Per tant, s'ha de fomentar un aprenentatge equilibrat on a poder ser domini el fet de ser un llibre obert.