L'acceleració és un tret característic de la societat actual. La principal conseqüència d'això en l'àmbit educatiu es que les coses que avui considerem definitives potser a l'endemà seran obsoletes. Davant d'això, l'equip docent, és a dir, el claustre de professors han de concretar quin és el currículum que necessita l'infant que tenen davant ja que, l'exigència del que s'ensenya en el present repercutirà en el futur. També, per culpa d'aquest element que caracteritza la societat que ens emmarca, no deixem ser infants als nens. Per exemple, un nen necessita jugar, crear i recrear el món i no fer fitxes a classe i, és per aquesta raó, que necessiten PERDRE EL TEMPS PER DESPRÉS PODER-LO GUANYAR.
Un exemple d'això i que vivim constantment és l'estrés que li produim a la criatura després d'acabar l'escola ja que fa activitats extraescolars diàries i, això, perjudica a la seva creativitat ja que, si quan ha de jugar no ho fa, quan ho farà?? Vet aquí una de les preocupacions que tenim envers els nens.
Per part meva opino que no hauríem d'introduir el nen al món dels adults tan aviat ja que sinó perden una part essencial de la seva vida, la infantesa, que si en aquell moment no viuen no la podran viure després i, per això NO CAL AVANÇAR-NOS, CADA COSA AL SEU MOMENT.
Crec que aquest dibuix de Francesco Tonucci reflexa clarament
el que volia transmetre amb aquesta publicació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario