Qui no arrisca, no guanya!

L'entrada que vull fer avui va relacionada amb la classe de GITIC del dia 23 de novembre. Avui en Miquel Àngel ens ha explicat com fer un power point (pwp) basant-se amb el principio de Pareto (80% imatge i 20% text) però, per mostrar-nos això ho ha hagut de fer a través d'un pwp seu. En aquest es parlava sobre diferents aspectes però, a mi, m'ha cridat l'atenció el que parlava de la zona de comfort. M'he quedat amb aquesta frase:

"Para experimentar algo nuevo tenemos que arriesgar, dejar el territorio de lo predecible y entrar en el terreno de la incertidumbre." 

Joe Dispenza

 (L'home de la fotografia d'aquí a la dreta)

Amb aquesta frase aquest home ha volgut transmetre la idea que si no fem un esforç per sortir de la nostra zona de confort, és a dir, que sinó ens arrisquem a provar coses noves, encara que ens produeixin pànic o bé suposi una sensació estranya, no podrem avançar mai. Per això, val la pena experimentar-ho ja que això suposa una adrenalina i una superació personal que no tothom és capaç de fer pel simple motiu de no sortir d'allà on hi està bé/còmode. Per tant, davant de situacions desconegudes s'ha de tenir aquell cuc de la curiositat per provar-ho encara que això requereixi un esforç extra, és a dir, fer el pas i amb decisió.

Aquesta frase m'ha fet reflexionar molt ja que jo m'he sentit 100% identificada. Un exemple seria el primer dia d'universitat. Jo em sentia amb por, però no por de passar-ho malament, sinó por en el sentit que estava en un lloc desconegut i amb gent que no coneixia. Però el fet que ara estigui integrada i em conegui la universitat em proporciona una seguretat que el primer dia no tenia. Això, ho he aconseguit perquè vaig fer l'esforç d'integrar-me, de sentir-me com una més al grup i no ho hagués aconseguit si hagués vingut amb alguna amiga ja que sinó hauria adoptat la postura de com que vaig amb ella no cal fer més amics. Amb els primers dies m'he demostrar a mi mateixa que si que em puc enfrontar davant de situacions noves i enfrontrar-me cara cara. Sí que potser vaig patir però, es INEVITABLE! S'ha de posar "morro a la vida" i no tenir vergonya ja que amb això no vas enlloc i et priva de fer coses que vols fer.

Aquesta fotografia explica i reflexa clarament el que vol transmetre Joe Dispenza