El dijous passat, dia 15 de novembre, seguint les activitats proposades per la SAE, tocava acompanyar un estudiant de 3r curs al seu centre escolar. Jo vaig acompanyar a un noi que es deia Sergi i la seva escola era la Collaso i Gil.
El dia a l'escola:
A les nou quan vam arribar el que va fer va ser mostrar-me les diferents instal·lacions de l'escola per tal que em familiaritzés amb ella. Després, ja vam anar amb el grup classe que li tocava per estar present a les classes i veure com funcionaven; en ell li tocava el curs de 4t de primària. Cal dir que, en primer lloc, l'escola és multicultural i, per tant, la seva classe reflectia això ja que autòctons aquell dia no n'hi havia. D'altra banda, també vaig estar present en el pati i vaig veure que hi va haver diverses baralles però, tot això prové perquè són nens agressius i al pati es disbauxa. Malgrat això, són un amor de nens. Aleshores, pel que fa l'hora de dinar no ens vam quedar a l'escola ja que havia verdura i vam decidir que seria millor anar a dinar junts (Que afortunats! jaja). Cal afegir, que havia més alumnes de 3r fent pràctiques allà (eren 4 incloent el meu tutor). Quan ja van ser les tres vam decidir tornar cap a l'escola ja que es reprendrien les classes i, com que el grup classe del meu tutor anava a la piscina i m'avorriria va decidir que anés amb la Marta, una altra noia que estava fent pràctiques i que tenia el grup de 1r, per tal que acabés d'aprofitar el dia. Per la tarda, vaig fer música i plàstica.
Resultat de l'experiència:
La meva experiència va ser molt bona i, sobretot, em va fer reflexionar envers les coses. Jo he tingut un tipus d'educació que no ha estat la pública i això, et fa valorar molt més el que tens. Tot i així, el fet d'estar allà amb els infants va ser molt enriquidor ja que sense conèixer-los gaire em vaig sentir acollida i integrada a la classe. En definitiva, m'hagués agradat repetir un altre dia en aquella escola perquè el cúmul d'emocions que vaig viure en un dia em va demostrar, a mi mateixa, que no m'havia equivocat volent ser mestre i tenia ganes de començar aquesta professió. Un fet que em va cridar l'atenció va ser que en el moment en que vaig entrar a l'aula una nena em va venir i em va dir:
- ¿Te vas a quedar para siempre?
Aquesta pregunta em va fer veure que malgrat que eren nens conflictius estaven ple d'afecte que volien compartir.
- ¿Te vas a quedar para siempre?
Aquesta pregunta em va fer veure que malgrat que eren nens conflictius estaven ple d'afecte que volien compartir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario