La motivació

El que entenem per motivació són dos coses:
         
           1. Estímul que anima a una persona a mostrar interès per una cosa 
           determinada
           2. Motiu o causa que fa que una persona actui de una manera 
           determinada

Partint d'aquesta base, trobem que la motivació de l'infant és inestable en l'aprenentatge segons dues variables: personal i contextual que estan en constant interacció. 

Pel que fa a les variables personals trobem que la motivació va relacionada amb la imatge que té la criatura d'ell mateix i, això, farà que es marqui unes fites acadèmiques o unes altres amb més exigència o menys depenent de l'autoestima i de la por que tingui envers al fracàs. L'atribució de tots els assoliments serà pròpia gràcies al seu esforç, constància, dedicació...

Segons la motivació que tingui el nen ens podem trobar amb tres tipus d'aprenentatges:

          1. Superficial: el mínim per treure un 5 i aprovar
          2. Estratègic: No li agrada l'assignatura però s'ajustarà al que li agrada al
              mestre per aprovar
          3. Profund: L'aprenentatge de l'alumne es basa en el plaer d'estudiar

D'altra banda, les variables contextuals que podem trobar són diverses: la família, l'escola, altres influències...

Per tant, puc deduir que l'auotestima de l'infant ha de ser alta per tal que estigui còmode amb ell mateix i, a partir d'aquí, pugui desplegar totes les seves competències sense tenir cap por al fet que no se'n sortirà, és a dir, al fracàs. Això que tan defenso és el que m'hauria d'aplicar jo mateixa en certs casos. En definitiva, un mestre ha de saber veure això i en cas que l'autoestima estigués baixa descobrir el per què i ajudar al nen per tal que millori i pugui arribar al seu desenvolupament potencial.

"Motivation it is not a strenght but desire move us". Dream dare do

"Sólo aquellos que se arriesgan a ir demasiado lejos pueden descubrir lo lejos que pueden llegar". 

 T. S. Eliot