Cloenda de seminari

Avui 20 de desembre del 2012 hem acabat amb el seminari d'aquest semestre. 

Respecte amb el grup que he treballat, m'emporto moltes coses positives i moltes reflexions que m'han fet madurar davant la vida, com a persona i com a futura mestra. Cal dir, però, que en aquestes classes de petit grup t'enriqueixes molt més ja que, tens l'oportunitat d'obrir-te als altres amb tota naturalitat i confiança. Gràcies a això, he pogut consolidar la companyonia entre aquests companys i perdre part de la vergonya que tenia inicialment.

Aquesta fotografia l'hem fet avui aprofitant l'ocasió que estàvem tots junts!  

Quina pena que s'hagi acabat, ara que m'hi habituava!! El temps ha passat volant i ara només em queda per dir que ha estat tot un plaer haver compartit tantes hores amb aquests companys i... desitjar BON NADAL!

Autoestima

Avui m'agradaria fer una altra entrada que té molta relació amb l'aprenentatge que és l'autoestima.

Aquest concepte, per aquells qui no sàpiguen que és, seguidament el definiré:

"l'autoavaluació d'un mateix, és a dir, de la pròpia personalitat, de les actituds i de les habilitats, que són els aspectes que constitueixen la base de la identitat personal. Cal afegir que, tot això es veu afectat per la forma que tenim per relacionar-nos amb les persones més significatives".

Aquí, m'agradaria citar les característiques que presenta una persona (infant com adult) que té una alta autoestima: està motivat, es sent positiu, satisfet amb ell mateix, s'accepta tal i com és sense devaluar la seva essència, respecte tot el que els altres li diuen... Per això, per tal que hi hagi un bon aprenentatge ens hem de trobar en aquesta situació. D'altra banda, quan hi ha una baixa autoestima ens trobem que l'infant es sent desanimat, es sent inferior ja que no confia en ell mateix, es deixa influenciar pels altres, està a la defensiva, busca excuses davant dels seus errors... Davant d'aquesta situació, els mestres com hem de ser molt observadors hem de tenir la capacitat de detectar-ho, actuar i preguntar-li què li succeeix per tal que es senti millor.

"Tan equivocado es creerse más que nadie, como sentirse menos que los demás".

Ser un llibre obert

El títol d'aquesta entrada hauria de ser una qualitat del mestre que aquest hauria de posseir.  

Aquesta virtut és basa en el saber com experiència o saviesa, és a dir, el mestre no ha de tenir un coneixement col·leccionista (en el sentit de diccionari) sinó de savis. Quan parlo d'aquest tipus de coneixement, em refereixo a aquell aprenentatge que hagi fet el docent per mitjà d'experiències viscudes, pròpies, estimades... En definitiva, un aprenentatge obert i no un que tingui com a finalitat emmagatzemar informació com una enciclopèdia.

D'altra banda, considero que això és essencial i imprescindible en un mestre ja que això, ajuda a definir-lo com a un ésser únic, autèntic i vertader. Per tant, m'agradaria fomentar aquest fet ja que, a part d'ajudar-nos a créixer personalment, també creixen a nivell professional i això, ens fa madurar davant la nostra professió i respecte l'actitud que tenim davant dels infants. 

En definitiva, m'agradaria remarcar que tampoc s'ha de deixar de banda el coneixement en sí ja que també és vital davant l'ensenyament. Per tant, s'ha de fomentar un aprenentatge equilibrat on a poder ser domini el fet de ser un llibre obert.

Aspecte de la diversitat a l'aula: el TDAH

Avui, dimecres 12 d'aquest mes, he fet una exposició oral sobre el TDAH juntament amb altres companyes de la carrera: Maria Altés, Alba Fornells, Andrea Giménez i Marta Margarit. 

Nosaltres vam voler tractar un aspecte de la diversitat a l'aula, com el TDAH, ja que, actualment i en un futur serà una tema molt comú que ens ho podrem trobar a la classe. Després d'haver fet aquest treball i exposar-lo, tinc clar que és i com s'ha de tractar però, cal afegir que, a l'inici jo no sabia ben bé que era i ara em puc afirmar-ho! Cal remarcar, respecte el que he mencionat, que m'ha canviat la visió envers aquesta temàtica.

D'altra banda, considero que avui en dia trobem molts prejudicis respecte aquest trastorn, ja que, hi ha una forta tendència a confondre nens moguts o nerviosos amb nens que tenen TDAH. Per això, un objectiu d'aquest treball és intentar conscienciar tant a mestres com a pares que abans d'extreure conclusions equivocades sobre aquest tema ho han de contrastar amb l'opinió d'un especialista.

Malgrat això, hem descobert que hi ha moltes parts de la societat que estan implicades en aquest assumpte per tal de millorar la situació d'aquests nens i, gràcies a aquest treball, hem trobat el costat positiu d'això perquè, hi ha una gran varietat d'ajudes envers aquesta patologia i envers a famílies que contemplen aquests casos. (Un exemple seria la Fundació ADANA)

Finalment, m'agradaria acabar dient:

Considerem que avui en dia l'educació s'hauria de basar en un model inclusiu perquè, gràcies a aquesta oportunitat educativa que integra tota la diversitat, com per exemple els nens que pateixen TDAH, podem actuar amb normalitat i assolir els mateixos aprenentatges que qualsevol nen dins l'aula. Per tant, l'escola és com una gran finestra oberta al món.

Religió a l'escola o no?

Avui a la classe de Societat, Família i Escola he assistit a un debat sobre el tema de la religió a l'escola. Qui ha d'escollir fer aquesta assignatura? He sortit d'allà decantant-me que aquesta opció ha de ser escollida preferiblement pels infants i, en cas que el nen no tingués el suficient seny per pensar clarament, els pares. Malgrat això, a la pràctica succeeix al contrari: en quasi tots els casos els pares decideixen.

D'altra banda, jo he rebut una educació laica i la veritat es que jo crec en déu però, m'hagués agradat estudiar aquesta assignatura? Realment, hagués sigut semblant a filosofia i, personalment, crec que hagués sigut molt feixuc. Malgrat això, rebre una educació religiosa implica unes normes prèvies que en altres escoles que es declaraven aconfessionals no tenen i a l'inversa. Per això, crec que també m'ha agradat rebre l'educació que els meus pares m'han proporcionat, una escola no religiosa. S'ha de dir que, el fet d'anar a aquest tipus d'escola o no tot depèn de la família on neixis. Cal remarcar que, una educació és tan vàlida com qualsevol altra ja que, sinó, no existiria actualment.

Podria estar donant voltes i voltes sobre aquest assumpte però la resposta al títol de l'entrada és:

DEPÈN!!!

Com en tot, hi ha avantatges i inconvenients i, segons el context i l'esperit crític d'un s'hauria de valorar el que es vol. 

Com a anècdota a explicar, hem anat comentant el debat en directe a través del twitter i, això, m'ha semblat una bona manera de començar a introduir aquesta xarxa social a les classes de la universitat.

Cal posar el nostre granet de sorra en l'educació!

Abans de començar a exposar totes les idees que tinc sobre aquest concepte estaria bé definir-lo per així saber sobre què parlem, no? Doncs, ara buscaré en el diccionari el significat d'aquesta paraula per tal de poder conèixer-la bé i saber, exactament, el que vol dir i no dubtar:

Col·laboració: "es basa en treballar de manera comuna però, especialment, quan es fa de forma desinteressada o bé com una simple ajuda".

A partir d'aquí, m'agradaria dir que aquesta paraula últimament l'estem sentint ja que, des de sempre, els éssers humans ens hem ajudat entre nosaltres. Cal dir que, hi ha gent que ho fa com diu aquesta definició i, en canvi, en l'altra cara de la moneda observem que hi ha persones que ho fan a CANVI DE i, això no és correcte. Aquesta segona actitud, no apropiada, s'hauria de canviar i per tal d'aconseguir això, en primer lloc, nosaltres, els mestres, ens hem de comportar de manera altruista i proporcionar l'ajuda necessària a qui la necessiti sense rebre res a canvi, és a dir, fer de model. Cal dir, però, que aquesta tasca feta d'aquesta forma t'omple més com a persona. En segon lloc, el que s'hauria de fer és inculcar aquest comportament o manera d'actuar a tots els infants que vagin a l'escola ja que, així, podem aconseguir un món millor i formar persones generoses.

Una reflexió que m'agradaria transmetre sobre aquest aspecte és que tots hem de posar de la nostra part, és a dir, hem de posar el nostre granet de sorra perquè d'aquesta manera aconseguirem assolir les metes marcades inicialment, al començar la tasca que, paral·lelament, serà aconseguir una millor educació i, per tant, una societat encara millor que l'actual que està poc conscienciada.

Florido pensil

Avui dimecres, dia 5 de desembre, a l'hora de seminari hem vist una pel·lícula: Florido pensil. Ens hem ajuntat tots els seminaris en una aula per tal de veure la pel·lícula de manera com si estiguéssim al cinema i passar l'hora de seminari d'una manera més amena a la habitual.

Aquesta pel·lícula ja l'havíem vist a psicologia per tal de poder comentar el rol de l'educador, el de l'aprenent i la metodologia que s'utilitzava antigament. En primer lloc, m'agradaria dir que agraeixo que l'educació hagi evolucionat tant com l'ha d'ara!! En aquella època no hi havia una segona opció a part de la que proposava el mestre i, en cas que sorgís un problema... Havies de canviar tot tu per adaptar-te! És a dir, era un model d'escola no inclusiva i on tot es basava en la repetició i la memòria. Per tant, considero que amb aquesta pel·lícula s'ha pogut reflexionar sobre el tipus d'educació autoritària que anteriorment s'emprava i que, actualment, jo diria que hauria d'estar "prohibida" per tal de poder evolucionar i no quedar-nos estancats en el passat!!

A part de tot això, m'agradaria afegir que trobo impensable castigar amb violència a un nen per no haver dit correctament un concepte ja que tothom és humà i ens equivoquem i podem tenir lapsus o un mal dia.

Respecte, un valor que cal treballar

A partir de diccionaris, pàgines web i certs llibres he pogut fer la definició de Respecte:

Valor étic o moral que reconeix que una persona o quelcom té vàlua i, per tant, és la consideració, atenció o deferència que es deu a una persona. Va més enllà de la pròpia tolerància perquè implica un sentiment positiu cap a l'altre i, això, a la vegada suposa reconèixer els drets i la dignitat de l'altre.

Partint d'aquesta base, trobo essencial que es fomenti aquest valor tant dins com fora de les escoles ja que entre les persones ens hem de tractar de la millor manera possible i sense faltar al respecte. Però aquí, m'agradaria fer un incís dient que primer de tot ens hem de respectar nosaltres mateixos ja que si no comencem per aquí, qui ho farà? Per tant, el respecte cap a un mateix és fonamental per al creixement de les persones i, d'altra banda, el respecte cap als altres és la primera condició per saber viure i posar les bases a una autèntica convivència en pau.

Des del punt de vista més educatiu, considero que el mestre ha de ser capaç de transmetre això i, a la vegada, controlar per tal que dins l'aula no es produeixin incidències com la marginació o bullying o altres problemes més greus. En definitiva, és un valor que cal inculcar als infants des de ben petits per tal de formar bones persones ja que actualment, la societat careix d'aquest valor i s'ha de recuperar!

"Si quieres que te respeten hay que aprender a respetar primero".

TWITTER!!

El divendres passat, 30 de novembre, el nostre professor de GITIC, doctor Miquel Àngel Prats, ens va fer crear una conta a Twitter, una xarxa social, i a més a més, ens va ensenyar utilitzar-la correctament. A partir d'aquí, avui dilluns 3 vam haver de comentar el programa de "El convidat" de TV3 per mitjà d'aquesta xarxa social i, així, anar millorant la pràctica en aquest espai.

Ha estat una activitat dinàmica que m'ha agradat molt ja que he gaudit encara que, no domino del tot aquesta nova eina informàtica. Malgrat això, ho tornaria a repetir ja que ha estat interessant el fet de veure el que publicaven els nostres companys mentre que tots miràvem el mateix programa. Vull afegir que, el mateix divendres ja vaig fer els primers "tweets" i estic molt orgullosa d'això i, avui continuaré fent més! (Partint de la base que mai havia treballat amb Twitter).

"Cap membre és tan bo com tots junts"

Ahir, dia 29 de novembre, vaig fer la primera expressió oral davant de tota la classe. Aquesta tractava sobre el treball en equip i, exactament, era de l'assignatura del Francesc Garreta i del Miquel Àngel Prats (Comunicació, oral escrita i TIC).

Estava molt nerviosa, a part que també hi influïen altres factors com que avui m'examino pel carnet de conduir i, avui, també sabré si tinc el títol de monitor de lleure o no. Per tant, se m'ha ajuntat tot però, malgrat això, crec que he estat de cent. La experiència ha estat bona encara que s'ha de millorar. M'agradaria dir que jo estic molt orgullosa del treball que he fet ja que he ampliat el meu coneixement envers el recurs del power point i, he vist que crear un vídeo no és tan fàcil com sembla, així que, ha estat un repte que ha estat maco compartir-lo amb les meves companyes de grup: Maria Altés, Claudia Hurtado i Carlota Blanch.

D'altra banda, aquí m'agradaria afegir les diferències que s'estableixen entre treball en grup i treball en equip ja que a simple vista semblen dos conceptes similars però, en realitat, són dos mètodes de treball que difereixen en la seva aplicació. En definitiva, el Treball en Grup és aquell conjunt de persones que treballen de manera independent per tal d'aconseguir un mateix objectiu, és a dir, que són autònoms i no necessiten de l'ajuda del company. En canvi, quan parlem del Treball en Equip es basa en aquell conjunt de persones que treballen de manera coordinada per tal d'assolir un mateix propòsit. Per tant, no és la suma d'aportacions individuals sinó el fet d'aprofitar sinèrgies dels diferents membres per obtenir el millor resultat possible.

En general, ho tornaria a fer. He après molt sobre aquesta temàtica i, a més a més, crec que ha estat útil haver-la compartit entre els companys ja que és una metodologia que utilitzarem al llarg de la carrera i, a mi mateixa, m'ha fet obrir els ulls envers diferents aspectes que cal tenir en compte quan treballes amb més d'una persona.

"La fuerza reside en las diferencias, no en las similitudes". 

Stephen Covey

Aquí us deixo el link per tal que pogueu veure el vídeo una altra vegada:

Vídeo de GITIC: Treball en equip

Autoritat moral

Autoritat moral és un dels principis de la pedagogia. Aquest principi significa que no es pot demanar res als infants que tu, com a mestre, no facis ja que el docent és el model a seguir.

Aquest tema sempre s'ha vist a l'escola. Molts cop els professors demanen tasques que ells mateixos no estarien disposats a fer i, per això, m'agradaria fer canviar la mentalitat de certs professors perquè s'apliquessin aquest principi ja que és essencial en el moment d'educar.

Davant d'això, en cas que l'alumne no ho fes rebia un càstig però, és moral fer això? La resposta és NO! Un professor ha de ser coherent amb el que diu i fa i evitar fer contradiccions. Per aquest motiu, els professors haurien de demanar tasques proporcionades al seu coneixement. Estic d'acord que a vegades exigeixin més per veure com reacciona l'alumne i el seu resultat però, per exemple, hi ha un exemple clau que no s'hauria de repetir a l'escola:

Són casi les 5 de la tarda i s'ha de començar a recollir. S'ha acabat la classe de plàstica i els retoladors, colors, plastidecors... Estan tots per terra. Una professora sense autoritat moral el que faria seria dir: "nens a recollir" mentre que ella es rasca la panxa o bé està de xarrera amb una altra professora. Aquesta situació és ana gran incongruència que s'hauria de començar a posar fi.

La motivació

El que entenem per motivació són dos coses:
         
           1. Estímul que anima a una persona a mostrar interès per una cosa 
           determinada
           2. Motiu o causa que fa que una persona actui de una manera 
           determinada

Partint d'aquesta base, trobem que la motivació de l'infant és inestable en l'aprenentatge segons dues variables: personal i contextual que estan en constant interacció. 

Pel que fa a les variables personals trobem que la motivació va relacionada amb la imatge que té la criatura d'ell mateix i, això, farà que es marqui unes fites acadèmiques o unes altres amb més exigència o menys depenent de l'autoestima i de la por que tingui envers al fracàs. L'atribució de tots els assoliments serà pròpia gràcies al seu esforç, constància, dedicació...

Segons la motivació que tingui el nen ens podem trobar amb tres tipus d'aprenentatges:

          1. Superficial: el mínim per treure un 5 i aprovar
          2. Estratègic: No li agrada l'assignatura però s'ajustarà al que li agrada al
              mestre per aprovar
          3. Profund: L'aprenentatge de l'alumne es basa en el plaer d'estudiar

D'altra banda, les variables contextuals que podem trobar són diverses: la família, l'escola, altres influències...

Per tant, puc deduir que l'auotestima de l'infant ha de ser alta per tal que estigui còmode amb ell mateix i, a partir d'aquí, pugui desplegar totes les seves competències sense tenir cap por al fet que no se'n sortirà, és a dir, al fracàs. Això que tan defenso és el que m'hauria d'aplicar jo mateixa en certs casos. En definitiva, un mestre ha de saber veure això i en cas que l'autoestima estigués baixa descobrir el per què i ajudar al nen per tal que millori i pugui arribar al seu desenvolupament potencial.

"Motivation it is not a strenght but desire move us". Dream dare do

"Sólo aquellos que se arriesgan a ir demasiado lejos pueden descubrir lo lejos que pueden llegar". 

 T. S. Eliot

"La unión hace la fuerza"

El claustre de professors, una peça fonamental en la nostra professió, és aquell conjunt de professors que treballen en un centre educatiu i que es reuneixen de manera sovint per tal de parlar de les normes, del projecte educatiu del centre, incidències... 

Perquè peça essencial? 

            Perquè quan entrem a treballar en una escola hem de comunicar-nos amb ells ja que són les persones ideals per ajudar-nos a integrar en el centre, són aquells que ens poden proporcionar ajuda en cas de no saber que fer, és a dir, experiència i aquells amb els que has de conviure diàriament en la teva vida laboral. Per tant, s'ha de fer PINYA!! El fet d'aconseguir això, suposarà, a part d'un gran enriquiment personal, una alta qualitat d'ensenyament que transmetrem als infants i, paral·lelament,  estarem establint uns lligams forts i de confiança. 

A partir d'aquí, s'ha de fomentar la comunicació amb els COMPANYS DE PROFESSIÓ per així anar aprenent cada dia més i compartir punts de vista ja que així podrem obrir els ulls davant de diferents aspectes que no teníem en ment.

Esperit crític

Avui, fent referència que és un dia d'eleccions i que nosaltres decidim sobre el nostre país, m'agradaria fer un paral·lelisme en l'àmbit educatiu. Penso i considero que a l'escola s'ha de fomentar l'ESPERIT CRÍTIC per tal que així els infants al dia de demà puguin prendre les seves decisions sense dependre de ningú, és a dir, pel seu propi peu. Malgrat això, els mestres som persones humanes i encara que vulguem ser neutres, quan eduquem ho podem aconseguir però fins a cert punt ja que sempre hi haurà algun tema on expressarem la nostra opinió sense voler i potser condicionarem el punt de vista de l'infant. 

Davant d'això, entenem per esperit crític: 

"Aquella capacitat de pensar per si mateix de forma diferenciada amb la finalitat de buscar la veritat sobre les coses i de crear una opinió pròpia; de moure's amb opinió en la societat de la informació i en la vida".

A partir d'aquí m'agradaria fer una crida per tal de fomentar l'esperit crític a l'escola i no caure en no tenir personalitat i fer el que els altres fan perquè, sinó un dia les criatures es trobaran que hauran de fer quelcom i com que sempre patien dependència d'algú veuran que no hi ha ningú que els ajudi i s'hauran d'espavilar solets. Per tant, a l'escola els hem d'anar responsabilitzant poc a poc i ajudar a prendre les seves pròpies decisions per tal de crear el seu propi camí i que puguin arribar a on ells volen.

Finalment, m'agradaria acabar amb una frase que he trobat per internet que m'ha fet pensar molt en aquest tema:

"Els qui no tenen esperit crític no dubten; no saben que el dubte és el motor de la veritat, ni que l'absència de dubte ens condueix al sectarisme". Jorge Semprún

Juntament amb aquest tema he trobat una notícia que m'ha captivat. Aquí a sota us deixo el link!!

"Critiquem, constriunt i transformem" Projecte fem Xi-Barri

Qui no arrisca, no guanya!

L'entrada que vull fer avui va relacionada amb la classe de GITIC del dia 23 de novembre. Avui en Miquel Àngel ens ha explicat com fer un power point (pwp) basant-se amb el principio de Pareto (80% imatge i 20% text) però, per mostrar-nos això ho ha hagut de fer a través d'un pwp seu. En aquest es parlava sobre diferents aspectes però, a mi, m'ha cridat l'atenció el que parlava de la zona de comfort. M'he quedat amb aquesta frase:

"Para experimentar algo nuevo tenemos que arriesgar, dejar el territorio de lo predecible y entrar en el terreno de la incertidumbre." 

Joe Dispenza

 (L'home de la fotografia d'aquí a la dreta)

Amb aquesta frase aquest home ha volgut transmetre la idea que si no fem un esforç per sortir de la nostra zona de confort, és a dir, que sinó ens arrisquem a provar coses noves, encara que ens produeixin pànic o bé suposi una sensació estranya, no podrem avançar mai. Per això, val la pena experimentar-ho ja que això suposa una adrenalina i una superació personal que no tothom és capaç de fer pel simple motiu de no sortir d'allà on hi està bé/còmode. Per tant, davant de situacions desconegudes s'ha de tenir aquell cuc de la curiositat per provar-ho encara que això requereixi un esforç extra, és a dir, fer el pas i amb decisió.

Aquesta frase m'ha fet reflexionar molt ja que jo m'he sentit 100% identificada. Un exemple seria el primer dia d'universitat. Jo em sentia amb por, però no por de passar-ho malament, sinó por en el sentit que estava en un lloc desconegut i amb gent que no coneixia. Però el fet que ara estigui integrada i em conegui la universitat em proporciona una seguretat que el primer dia no tenia. Això, ho he aconseguit perquè vaig fer l'esforç d'integrar-me, de sentir-me com una més al grup i no ho hagués aconseguit si hagués vingut amb alguna amiga ja que sinó hauria adoptat la postura de com que vaig amb ella no cal fer més amics. Amb els primers dies m'he demostrar a mi mateixa que si que em puc enfrontar davant de situacions noves i enfrontrar-me cara cara. Sí que potser vaig patir però, es INEVITABLE! S'ha de posar "morro a la vida" i no tenir vergonya ja que amb això no vas enlloc i et priva de fer coses que vols fer.

Aquesta fotografia explica i reflexa clarament el que vol transmetre Joe Dispenza

Magisteri, una carrera tan digna com qualsevol altra

Fa unes setmanes vaig veure un missatge en una xarxa social, en concret el Facebook, on havia molta gent com jo que estudiava magisteri i era  el següent:

Em van preguntar al carrer: Quina professó vas estudiar? I jo vaig contestar: Educació. Aquesta persona, mirant-me amb estranya expressió en el seu rostre, va riure i va dir en veu baixa: Quina professió més fàcil. Es passen els dies jugant amb nens. Jo amb la meva cara ben enlaire li vaig dir amb fermesa: siii... Sóc docent... No treballo en empreses però sí en un espai on promoc els coneixements en els nens... No discrimino perquè dono Amor a tots per igual... NO sóc directiu, però el teu Fill em veu com un Líder i Sóc el seu Model a seguir... No sóc Psicòleg però puc fer que el teu Fill cregui en Si mateix... NO sóc Doctor però puc diagnosticar mancances en aquests Joves... No tinc horari de treball ja que mentre Vosaltres esteu mirant la televisió i/o dormint, alguns estem planificant perquè el teu fill tingui el Millor Aprenentatge. No sóc Arquitecte per construir edifics però sí construeixo Somnis i Valors. NO jugo amb els nens, participo en la construcció del seu aprenentage. NO jugo amb plastilina, Modelo Somnis. Visca els mestres i professors!! Perquè per ser professionals van passar per les mans d'un dels meus Col·legues... Lluita per la nostra Professió i demostra, amb Dignitat que som excel·lents professionals i que per arribar a ser enginyer, advocat, metge, entre d'altres professions, es necessita d'un DOCENT!! Enganxa això al teu mur si recolzes als EDUCADORS!

A partir d'aquí m'agradaria fer una crida per acabar amb aquesta idea equivocada a tots aquells que menyspreen aquesta professió pel simple fet de "veure-la" fàcil ja que, realment ensenyar no és així i, per un dia estaria bé que es posessin a la nostra pell per tal que ho comprovessin. No obstant, m'agradaria que el típic tòpic d'aquesta carrera s'acabés ja que pel fet d'un simple prejudici creant un mal innecessari i una burla que té 0 gràcia ja que aquesta professió és tan digna com qualsevol altra i s'ha de fer respectar i tolerar.

En la fotografia d'aquí a la dreta s'observa la Maria i jo fent un treball de magisteri on a part d'aprendre coneixements disfrutem del que estudiem.

Dia universal de la infància!

La entrada que faré avui la faré en honor els infants ja que avui és el dia universal de la Infància (20 de novembre). Cal dir que, aquesta data és doblement significativa perquè el 20 de novembre de l'any 1959 es va signar la Declaració Universal dels drets de l'infant i també, un 20 de novembre, trenta anys més tard (1989), es va adoptar la Convenció del l'infant a l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Gràcies a diverses lluites hem aconseguit un gran progrés, que és el que es celebra avui!! Cal remarcar que la declaració universal d'aquests drets proclamava que les criatures tenen dret a "atenció i assistència especial" i, referma aquest principi disposant de quina manera es poden i s'han de protegir els drets de tots els infants.

Acceleració... Preocupació envers els infants?

L'acceleració és un tret característic de la societat actual. La principal conseqüència d'això en l'àmbit educatiu es que les coses que avui considerem definitives potser a l'endemà seran obsoletes. Davant d'això, l'equip docent, és a dir, el claustre de professors han de concretar quin és el currículum que necessita l'infant que tenen davant ja que, l'exigència del que s'ensenya en el present repercutirà en el futur. També, per culpa d'aquest element que caracteritza la societat que ens emmarca, no deixem ser infants als nens. Per exemple, un nen necessita jugar, crear i recrear el món i no fer fitxes a classe i, és per aquesta raó, que necessiten PERDRE EL TEMPS PER DESPRÉS PODER-LO GUANYAR. 

Un exemple d'això i que vivim constantment és l'estrés que li produim a la criatura després d'acabar l'escola ja que fa activitats extraescolars diàries i, això, perjudica a la seva creativitat ja que, si quan ha de jugar no ho fa, quan ho farà?? Vet aquí una de les preocupacions que tenim envers els nens.

Per part meva opino que no hauríem d'introduir el nen al món dels adults tan aviat ja que sinó perden una part essencial de la seva vida, la infantesa, que si en aquell moment no viuen no la podran viure després i, per això NO CAL AVANÇAR-NOS, CADA COSA AL SEU MOMENT.

Crec que aquest dibuix de Francesco Tonucci reflexa clarament 

el que volia transmetre amb aquesta publicació.

Conferència Jaume Cela

Per finalitzar la SAE vam acabar amb una conferència de Jaume Cela, a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport, que es titulava El mestre del futur. Va ser una conferència que em va agradar molt ja que va tractar temes que jo ja havia reflexionat en aquest blog i em va fer reafirmar les idees que jo tenia a part d'obrir-me els ulls sobre com ha de ser i comportar-se un mestre. 

Va començar la xerrada dient que el mestre no tracta de ser el més intel·ligent o el més simpàtic sinó que ha de mirar si els infants porten l'esmorzar i la roba necessària, obrir-los interès cap a les coses del món i fer un petó a la galta dels nens. Amb això, va demostrar que el mestre ha d'anar més enllà i ser capaç de detectar les coses i motivar-los per aprendre.

D'altra banda, va parlar del que s'ha de mantenir viu en un espai educatiu independentment del moment històric que estiguem vivint, context actual en el que ens trobem, els verbs que han d'aparèixer en una acció educativa i el que no ha de fer un mestre. 

De tota la conferència, jo em vaig quedar amb una frase que va dir el director i professor de l'escola Bellaterra:

"Ser mestre és una aventura compartida. Aventura perquè no hi ha res preparat i tot s'ha d'anar construint i compartida perquè no només eduquen les escoles sinó que també intervenen altres agents com la família i altres."

Primer dia de pràctiques!

El dijous passat, dia 15 de novembre, seguint les activitats proposades per la SAE, tocava acompanyar un estudiant de 3r curs al seu centre escolar. Jo vaig acompanyar a un noi que es deia Sergi i la seva escola era la Collaso i Gil.

El dia a l'escola:
A les nou quan vam arribar el que va fer va ser mostrar-me les diferents instal·lacions de l'escola per tal que em familiaritzés amb ella. Després, ja vam anar amb el grup classe que li tocava per estar present a les classes i veure com funcionaven; en ell li tocava el curs de 4t de primària. Cal dir que, en primer lloc, l'escola és multicultural i, per tant, la seva classe reflectia això ja que autòctons aquell dia no n'hi havia. D'altra banda, també vaig estar present en el pati i vaig veure que hi va haver diverses baralles però, tot això prové perquè són nens agressius i al pati es disbauxa. Malgrat això, són un amor de nens. Aleshores, pel que fa l'hora de dinar no ens vam quedar a l'escola ja que havia verdura i vam decidir que seria millor anar a dinar junts (Que afortunats! jaja). Cal afegir, que havia més alumnes de 3r fent pràctiques allà (eren 4 incloent el meu tutor). Quan ja van ser les tres vam decidir tornar cap a l'escola ja que es reprendrien  les classes i, com que el grup classe del meu tutor anava a la piscina i m'avorriria va decidir que anés amb la Marta, una altra noia que estava fent pràctiques i que tenia el grup de 1r, per tal que acabés d'aprofitar el dia. Per la tarda, vaig fer música i plàstica.

Resultat de l'experiència:

La meva experiència va ser molt bona i, sobretot, em va fer reflexionar envers les coses. Jo he tingut un tipus d'educació que no ha estat la pública i això, et fa valorar molt més el que tens. Tot i així, el fet d'estar allà amb els infants va ser molt enriquidor ja que sense conèixer-los gaire em vaig sentir acollida i integrada a la classe. En definitiva, m'hagués agradat repetir un altre dia en aquella escola perquè el cúmul d'emocions que vaig viure en un dia em va demostrar, a mi mateixa, que no m'havia equivocat volent ser mestre i tenia ganes de començar aquesta professió. Un fet que em va cridar l'atenció va ser que en el moment en que vaig entrar a l'aula una nena em va venir i em va dir:

      - ¿Te vas a quedar para siempre?

Aquesta pregunta em va fer veure que malgrat que eren nens conflictius estaven ple d'afecte que volien compartir.

WEB de l'escola Collaso i Gil

L'Aquàrium, un espai educatiu

Avui, per motiu de la vaga general convocada a nivell europeu, s'havia de visitar un espai educatiu d'una entitat o exposició d'interès públic i com que jo he decidit quedar-me a casa per no trobar-me cap problema respecte el transport públic, demà per la tarda o divendres matí aniré a l'Aquàrium a buscar informació per tal de poder fer la tasca proposada i exposar-la a seminari.

Jo vaig triar l'Aquàrium ja que feia molt temps que no hi anava i, a més a més, tinc molt bons records d'haver anat amb l'escola i haver-m'ho passat molt bé. Per això, el fet de recordar un moment feliç em va motivar a tornar a aquell loc on vaig anar amb els meus companys de primària.

L'Aquàrium és un centre lúdic i educatiu més important del món pel que fa en la temàtica mediterrània

que va ser creat a l'any 1995. Aquest utilitza la tecnologia de darrera generació per reproduir al més fidelment possible els diferents ambients que representa. Està format per 21 aquaris que mostren les diferents meravelles del mar mediterrani. Entre tots (professionals i visitants) volen contribuir a la protecció d'un bé tan nostre com és el mar, tal com expressa la missió del centre:

"Conèixer per estimar i estimar per protegir".

WEB principal de l'Aquàrium

Escola ARC IRIS

Avui dimarts, seguint amb la SAE, ha tocat visitar un centre educatiu escolar representatiu. A mi, m'ha tocat l'escola ARC IRIS situada al carrer Arc de Sant Martí al barri de Horta - Guinardó. Aquesta visita també l'han fet diversos companys de la carrera, de torn de matí i tarda, on hem compartit unes 3 hores veient i coneixent aquesta escola i els diferents racons que tenia.

El que m'ha sorprès més d'aquesta escola és que era molt familiar i acollidora. Antigament era una torre on vivia una família benestant i com que la seva filla no es va casar van donar aquesta casa a l'ajuntament i aquest, al cap d'un temps, la va convertir en una escola municipal.

M'ha cridat molt l'atenció els diversos projectes "educatius" que tenien entre mans com la ràdio, el control de la meteorologia, el consell d'alumnes, la importància de la plàstica, els diversos horts, els diferents espais de patis, les classes... 

En definitiva, era una escola on es veia que hi havia un caliu i una gran compenetració entre professors i alumnes que feia que et sentissis còmode en qualsevol part de l'escola. A part d'això, dir que era una escola verda i respectuosa amb el medi ambient i, a més a més, participa en l'agenda 21 que això ja es un handicap!!

Aquest és un dibuix de l'escola on es pot veure que és un centre educatiu situat dins la ciutat però, malgrat això, trobem molta zona verda (horts, arbustos, arbres, flors...) i un gran espai on poden jugar els nens durant el seu temps lliure.

WEB escola municipal ARC IRIS

Taula rodona amb professors novells

Ahir, dilluns 12 de novembre, la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries) va donar el seu tret de sortida.

Ahir es va organitzar una taula rodona a la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna on van parlar quatre ex estudiants de Blanquerna-URL i ens van explicar les seves primeres experiències com a mestres a l'escola.

D'aquesta conferència em vaig quedar amb diverses opinions:

• Humilitat, t'has d'adaptar a l'escola que hi vagis però sense perdre la teva pròpia mirada
• Aspecte fonamental és l'equip de mestres, és a dir, el claustre ja que per experiència et poden ajudar davant les dificultats i el fet de fer pinya a nivell professional aconsegueix que les coses surtin molt bé
• Poc valorats que estem els mestres: "estem ancorats en el tòpic" i hem de demostrar que això no és així ja que fem MOLT i de TOT pels infants que eduquem
• S'ha de saber llegir entre línies
• Professió apassionant i enriquidora, no de manual
• Solidaritat entre companys de carrera un cop aquesta hagi finalitzat per possibles dubtes en cas de no saber que fer en certs cassos i més

Finalment, destacar que el TESTIMONIATGE DE L'EDUCADOR  és essencial. Això, representa l'actitud que adopta el docent davant de la vida, l'escola, els nens, els altres mestres...

Responsabilitat, un valor trascendental

La responsabilitat és un valor que s'ha de treballar i inculcar als infants des de ben petits. Una persona responsable és aquella que actua sent conscient dels seus propis actes i assumeix les possibles conseqüències, és a dir, sabent ell que la causa dels seus actes és ell mateix. Per tant, aquest valor fonamental de la responsabilitat ens permet reflexionar, pensar i valorar les conseqüències dels nostres actes.

Per això, trobo que per tal de treballar això a l'escola s'ha d'anar donant feines als alumnes perquè així creixin i madurin i, a la vegada, puguin fer-se càrrec de diferents aspectes de la classe per tal d'assumir una responsabilitat en una tasca col·lectiva però, individual; reconèixer i respondre sempre, en cas que sortís bé o malament. Cal afegir que, la responsabilitat també significa buscar respostes davant els problemes que et puguis trobar i no que els altres te'ls solucionin.

En definitiva, considero que és essencial aquest valor ja que ajuda a créixer als nens i, a més a més, els hi fa veure que hi ha quelcom més enllà d'ell mateix.

Amb aquesta vinyeta es pot veure el valor primordial que és la RESPONSABILITAT i el fet d'espavilar-se i no dependre de ingú envers els teus actes.

"Medir las palabras no es necesariamente endulzar su expresión, sino haber previsto y aceptado las consecuencias de ellas". Abraham Lincoln

La última conferencia

Aquí us adjunto un vídeo que vam veure a la classe de Societat, família i escola que tractava d'un home, Randy Pausch, que tenia càncer de pàncrees i que sabia que s'anava a morir en 2 mesos. La conferència es basava en com viure la vida, la felicitat, els somnis i allò que volem aconseguir a base d'esforç i lluita.

Frases que m'han captivat im'han fet pensar d'aquest vídeo:

"Cuando un muro aparece en nuestro camino está por una razón, no para detenernos sino, para mostrarnos cuanto queremos lograr".

"Experiencia es lo que obtienes cuando no obtienes lo que quieres".

"Si te corrigen es porque quieren que lo hagas mejor y se preocupan por ti pero, si cuando lo haces mal nadie te lo dice significa que se han rendido contigo".

Si voleu saber que més es diu en el vídeo ja sabeu que fer ;) (Enllaç: Vídeo de "Last lecture")

¿Brecha digital?

El divendres passat, 9 de novembre, vam assistir a una conferència a l'auditori de la facultat  de Comunicació Blanquerna que tractava sobre diversos temes relacionats amb les TIC com: les limitacions, els seus riscos, el fet d'estar connectat i aquest hàbit, falta de seguretat en la xarxa...

Tot i això, a mi m'agradaria parlar sobre l'aportació que va fer el nostre professor de GITIC, Miquel Àngel Prats, del projecte Iconfiable. Aquest projecte es va basar en un procés de sensibilització dels hàbits saludables dels objectes tecnològics. Les conclusions més destacades que van extreure van ser que tots els infants que es connectaven a la xarxa tenien un mateix comportament (des de les 17h de la tarda fins les 21h connectats -en tots els casos, després de l'escola-) i els pares deien que els infants es connectaven només durant 30 minuts però, alhora de la veritat, eren 2 hores o més. Respecte això, s'hauria de tractar el fet de la tecnologia i les connexions amb la família ja que ho desconeixen i s'ha de tenir autoritat moral.

A part de tot això, jo em vaig quedar amb dos fets:

• paradoxa de la comunicació: ens permet apropar-nos d'aquells que estan lluny i, a la vegada, crea un distanciament d'aquell que esta a prop. 
• el vídeo "Think before you post" ja que em va fer pensar molt sobre que pengem a la xarxa ja que ho pot veure tothom i crec que encara no som conscients d'això. 

(Enllaç: Think before you post)

Si ho tens, valora-ho!

En aquesta entrada m'agradaria fer una reflexió sobre el valor de les coses ja siguin materials o no. Ara, a través d'un exemple, m'agradaria exemplificar-ho ja que així quedarà més entenedor i es comprendrà clarament el que vull expressar. 

Un dia estant en el curs de monitors de lleure, ja que em volia treure aquest títol, vam fer una activitat on tots ens col·locàvem fent una fila i el mestre ens ensenyava dos cartells: en un deia sol i, en l'altre acompanyat (en aquell cas). La gran majoria ens vam situar en la banda del paper on deia acompanyat. Jo em vaig situar allà perquè sóc una persona molt sociable i necessito relacionar-me amb els altres ja que així maduro i creixo com a persona. Tanmateix, va haver un noi que va voler justificar el fet de perquè s'havia col·locat allà i no a l'altra banda. Tots l'escoltàvem amb gran atenció i aquestes van ser les seves paraules: "he estat molt temps sol per no dir casi sempre i, en el moment que vaig fer amics i vaig compartir diferents experiències amb ells em vaig adonar que no volia estar mai més sol". A mi aquestes paraules em van arribar i em van tocar la fibra; venia d'una persona que li va costar integrar-se a la classe però, tot i així, era molt estimat per tots nosaltres. A partir d'aquell moment, molts de nosaltres ens vam adonar que sovint som cruels i jutgem a la gent a priori pels prejudicis i jo, personalment, he après que a les persones se'ls hi ha de donar un vot de confiança o una oportunitat per conèixer-la abans de posar-li un cartell que no és.

En definitiva, aquest noi amb aquestes paraules em va fer reflexionar sobre el valor de l'AMISTAT, fet que no valorem fins que o bé perdem o bé no tenim. Des d'aquell moment, també, vaig aprendre que el fet de tenir algú que et recolza, t'entén, t'escolta, t'aconsella... És un fet que no té valor i s'ha d'apreciar en tot moment encara que no sempre ho fem. Si tenim un amic, ens podem considerar afortunats.

"La amistad es más difícil y más rara que el amor. Por eso hay que salvarla como sea" 

Alberto Moravia. 

"La amistad duplica las alegrías y divide las angustias por la mitad" 

Dir Francis Bacon

Aquestes dos frases sobre l'amistat reflexen molt bé el valor d l'amistat i aquest és el motiu per les quals he triat.

Sentir i escoltar, sinònims?

"Del escuchar procede la sabíduria, y del hablar el arrepentimiento".

"No hay peor sordo que el que no quere oír; pero hay otro peor, aquél que por una oreja entra y por la otra se va". Baltasar Gracián

Sentir vol dir 'percebre' un so i podríem dir que és un fet involuntari. Per tant, una persona que tingui el sentit de l'oïda (i que hi senti) sentirà una cosa encara que no vulgui: un crit, un soroll, un cop de porta, unes paraules, música de fons... En castellà el verb equivalent vindria a ser oír.

En canvi, escoltar és una acció voluntària i significa 'para atenció'. Una persona escolta alguna cosa perquè està atent i té desig de fer-ho: un conte, una altra persona, la ràdio, una cançó, una lliçó, etc. Cal afegir, que en castellà aquest verb equivaldria a escuchar.

Per tant, la diferència que s'estableix entre aquestes dues paraules a primera vista no és captat però, quan ens hi fixem amb més deteniment som capaços de veure això i amb molta més claredat. A partir d'aquí, m'agradaria fer una reflexió al voltant d'aquests dos conceptes o dues paraules ja que les utilitzem molt com a sinònims i, en realitat, no ho són. Moltes vegades confonem el significat i és per simple ignorància. Partint d'aquesta base, en comptes d'utilitzar paraules que no coneixem el significat o no el tinguem clar, val més buscar-les en el diccionari per així assegurar-nos. Aquesta activitat o exercici és un fet que hem d'inculcar als infants.

La diversitat a l'aula, enriquiment?

Parlem de diversitat a l'aula quan coexisteixen diferents:

• procedències culturals
• ritmes d'aprenentatge
• interessos 
• motivacions
• capacitats
• necessitats educatives

Aleshores, a partir d'aquí, com a futurs mestres que serem haurem d'atendre les diverses necessitats educatives dels nostres alumnes. Cal dir, que aquesta diversitat aporta un gran enriquiment a l'aula i diferents punts de vista que fa que la classe sigui més tolerant, sense menysprear cap estil educatiu.

Aquesta diversitat comporta una educació interculturalitat amb la que podem expressar que tots som diferents i, a la vegada, hem de tractar que aquesta educació sigui sense prejudicis ja que això, són obstacles que es creen en les relacions socials.

Per tant, jo sóc partidària que a la classe hi hagi varietat en els alumnes (nouvinguts, nens amb discapacitats...) ja que així fomentem valors com la integració, la tolerància i el respecte. A part de tot això, aquesta multiculturalitat farà que existeixi una gran font d'enriquiment i diferents punts de vista que una persona sola no pot tenir i que farà madurar més a la classe.

Com m'han pogut convèncer??

"Dime con quién vas y te diré quien eres" 

Aquest refrany castellà exemplifica clarament el tema que vull tractar en aquesta entrada.

En el món en què vivim ens trobem amb diferents influències ja siguin com la pròpia societat (família, amics, professors...), els medis de comunicació, l'entorn, etc. Fa que les nostres maneres de pensar, actuar i ser es vegin totalment condicionades. No obstant, perquè els altres pensin o actuïn d'una manera determinada no significa que nosaltres haguem d'actuar de la mateixa manera sinó que, hem de tenir la suficient personalitat per imposar-nos i fer lluir aquella singularitat pròpia i, també, PODER SER QUI NOSALTRES DECIDIM!! En definitiva, tot i que vulguem ser lliures sempre ens veurem condicionats per diferents factors i farà que mai siguem lliures absolutament.

Davant d'això, hem de respectar la manera de ser dels altres, la manera com pensen, s'expressen, parlen... encara que no estiguem d'acord. És per això, que aquí trobem relacionat un altre valor moral que és la TOLERÀNCIA i que s’ha de cultivar.   

Respecte el refrany inicial, significa que influeix molt amb qui et relaciones ja que serà així com et comportaràs tu amb els altres, és a dir, condicionarà el teu comportament i, com a conseqüència, la teva personalitat. Malgrat que això, a vegades costi de creure, és realment vertader. 

PD: el títol d'aquesta entrada fa referència a una obra de Kristine Muñoz que m'ha captivat.

La vida des d'un altre punt de vista

"La vida no tiene solución... porque no es un problema. El reto es confiar en la vida." 

Alexandre Jollien

Fent una breu recerca sobre l'autor de l'obra Elogi de la feblesa que és Alexandre Jollien m'he trobat amb aquesta cita que només llegir-la un sol cop ja m'ha fet reflexionar. Però, realment, si coneixes la situació de l'autor encara et fa pensar més perquè ell ha viscut la vida des d'una altra perspectiva que l'ha marcat, la seva discapacitat. Malgrat això, i els problemes que s'hagi pogut trobar al llarg de la vida que ha viscut ha aconseguit moltes més coses que les que esperava i això, es mereix tot el meu respecte i una gran admiració. 

Optimisme, una filosofia de vida?

Algú que llegeixi aquesta entrada pensarà que l'optimisme lligat amb la professió de mestre es com que un ou s'assembla a una castanya. Doncs... Hi estic totalment en desacord. Crec que un dels valors que s'ha d'inculcar als nens des de ben petits es l'optimisme i, per això, també crec que és una filosofia de vida i de veure el món. 

Jo, per exemple, em considero una persona bastant optimista ja que, des del meu punt de vista, la vida ja ens posa prou obstacles pel camí com per veure-ho tot negre i sense sortida a la primera de canvi. D'altra banda, opino que s'ha de ser optimista però, no en extrem sinó en un punt mig. Tot el que estic comentant, relacionant-t'ho amb ser mestre o professor és que has de ser capaç de transmetre energia, positivisme, alegria... Als infants davant de qualsevol activitat perquè tinguin ganes de realitzar-la i, si s'equivoquen doncs que vegin que poden tornar-ho a intentar i pot ser a la pròxima els hi sortirà millor. No obstant, això, també va relacionat amb no tirar la tovallola, és a dir, que si caus has de saber aixecar-te i no rendir-te ja que és el més fàcil que es pot fer davant d'una situació complicada o que no saps resoldre.

Malgrat això, el paper del mestre a l'escola és fonamental ja que es qui s'encarrega d'educar als infants i té una responsabilitat molt gran, moralment parlant. Per aquest motiu crec que l'optimisme s'ha de treballar com a valor, saber-lo aplicar i no frustrar-se a la primera amb quelcom que no te'n surts. En definitiva, saber tolerar la frustració i saber portar la vida amb optimisme perquè no hem vingut a la vida a patir, sinó a gaudir aprenent!! 

Seguidament us deixaré amb dues cites que he trobat per Internet que m'han captivat:

"Un optimista es el que cree que todo tiene arreglo. Un pesimista es el que piensa lo mismo, pero sabe que nadie va a intertarlo" Jaume Perich.

"El optimista tiene siempre un proyecto; el pesimista, una excusa!. Anònim

Paciència, qualitat essencial del mestre?

Aquesta és una qualitat molt important per aquell que es vulgui dedicar a ser professor/a. Molts creuen que la tenen però en el moment de la veritat no és així i perden els papers.

La PACIÈNCIA és la capacitat de saber esperar amb tranquil·litat que l'infant arribi a un objectiu concret. Però, alhora, trobo que la paciència ha d'anar acompanyada d'un altre concepte com la comprensió ja que moltes vegades els infants s'escarrassen en fer quelcom i com que no ho aconsegueixen malgrat l'esforç tiren la tovallola. Aquí, és el moment on el mestre intervé, l'entén i l'intenta ajudar per tal que millori i, a més a més, pugui veure on s'ha equivocat per tal que ho pugui rectificar.

Des del meu punt de vista crec que aquests dos valors s'han d'inculcar des de bon principi a l'escola. 

Per exemple, recordo una experiència a sisè de primària on vaig tenir un professor de ciències que només entrar a la classe i tenir-nos assentats en les cadires ens va fer escriure en majúscules a la primera pàgina del llibre: PACIÈNCIA ÉS LA MARE DE LA CIÈNCIA. Aquell professor ja sabia com anava la assignatura i, també, sabia que ens costaria una mica però amb esforç, constància i dedicació ens em vam sortir (la meva classe).

En definitiva, SÍ que crec que és una qualitat essencial per al mestre.

               "El que sube una escalera debe empezar por el                                                primer peldaño". Walter Scott

TREBALL EN EQUIP

Aquest aspecte: EL TREBALL EN EQUIP és fonamental per la carrera que estic fent (educació primària) i per al que em vull dedicar en un futur que és ser mestra.

En primer lloc dir que el treball en equip sorgeix a partir entre la interacció entre diferents persones ja que l'home és un ésser social per naturalesa. Aquest concepte fa referència a un procés cooperatiu on cada membre realitza unes tasques concretes, és a dir, que els diferents components dels grup s'especialitzen en un àmbit concret per tal d'arribar a un objectiu comú.

La metodologia que es segueix per tal d'arribar a aquestes metes o objectius són el diàleg, la comunicació i la participació dels diferents membres. Per tant, a partir d'aquest procés es descobreixen les fortaleses i febleses de les persones que l'integren i, a més a més, també s'analitzen els mecanismes per millorar la dinàmica del grup. Els requisits bàsics per tal que aquest treball en equip no s'enfonsi i arribi a bon port s'ha d'establir un compromís individual, una responsabilitat personal, un intercanvi d'idees, una confiança i una relació amb els altres. En definitiva, per tal que el projecte es tiri endavant ha d'haver un ACORD COMÚ.

El motiu d'aprofitar sinèrgies i treballar en grup és fa, principalment, per eficàcia, col·laboració i cooperació.

Finalment, dir que el fet de treballar aquesta competència, és a dir, treballar en grup, saber escoltar, opinar i donar el teu punt de vista respectant la resta de companys demostra molt de la persona que tens davant. Haig d'afegir que trobo molt bé que això es treballi amb els nens i, també amb els estudiants de carrera, ja que així ens anem preparant per l'equip docent que formarem quan treballem en un centre. 

Pissara Digital Interactiva (PDI)

Ahir, divendres 26 d'octubre, vam tenir la classe de GITIC com cada divendres però, ahir exactament vam tractar un tema que el dia que jo sigui mestra hauré de conèixer i saber utilitzar-ho de manera correcta. Aquest tema és la PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA (PDI).

Les PDI és caracteritzen per tenir un ordinador connectat a internet, un projector i una pantalla sensible a la mà i a un punter. Nosaltres ahir, per començar, vam calibrar la pissarra digital i desprès vam aprendre a escriure amb els punters, utilitzar els diferents programes que comprèn com el smart note i, a més a més, van sortir diferents companys per tal de exemplificar-ho i fer una classe més dinàmica i interactiva. No obstant, vam aprendre certs trucs que als nens sempre els deixen bocabadats i, malgrat això, el Miquel Àngel ens va explicar que els infants, com que tenen un gran domini d'aquest aparell, acostumen a fer entremaliadures als professors com canviar la tinta de color del punter a color blanc.

En general, la classe de divendres em va agradar bastant ja que vam fer coses diferents, no habituals (com dibuixar una casa, desmuntar-la i tornar-la a muntar!!jaja) i, això va fer que se'm passés el temps volant. M'agradaria afegir que jo amb la PDI ja havia tingut contacte abans ja que a l'escola on anava anteriorment la utilitzàvem per fer exercicis i, per tant, no em venia de nou.

En definitiva, la PDI és una eina educativa de gran abast, que s’adapta a una àmplia gamma de temes i edats i, a més a més, l’ensenyament a través d'aquesta eina és interactiu i, aquest fet implica l’ús d’estratègies que estimulen i motiven els alumnes, que aprenguin més i amb més eficàcia.

Conferència Francesco Tonucci

El dijous 25 d'octubre vam assistir a una conferència de Francesco Tonucci (conegut també com a FRATO). Abans de començar a explicar el tema de la conferència m'agradaria donar certa informació sobre aquest gran pedagog per tal de situar al lector. Francesco Tonuci és un pensador, psicopedagog i dibuixant italià reconegut arreu del món i el seu projecte és: la ciutat dels nens. Cal dir, que és un projecte molt innovador i conegut.

Tornant al fil d'abans, el títol de la conferència era: Les TIC, l'escola, la família i els infants.

Aquesta conferència va tractar sobre diferents aspectes d'educació com la situació actual dels diferents agents educatius i, a més a més, el punt de vista del pedagog sobre el seu projecte i sobre els diversos agents educatius. També va parlar sobre la triple A: aprenentatge, aula i acompanyament.

Un tret que em va cridar molt l'atenció sobre la conferència va ser el que va dir al principi sobre els nens i la tecnologia. En primer lloc va dir que la tecnologia és un instrument de gran valor i actualment encara més. Més tard va dir una frase:

"instrumentos preciosos en manos de artesanos". 

Respecte aquesta frase, quan diu artesans es refereix a que els nens són els que manipulen aquests objectes i, per tant, són competents respecte aquesta competència que és la tecnologia. Amb això, estic totalment d'acord ja que cada cop els nens tenen un gran coneixement innat amb la tecnologia i, en canvi, els més grans (adults i mestres) han d'anar fent cursos per tal de posar-se al dia mentre que els infants de manera natural ja els saben fer servir sense mirar-se les instruccions. Aquest és un fet que cada cop sorprèn més i fa que puguem parlar sobre els "nadius digitals" que, efectivament, són els infants que han crescut envoltats i respirant tecnologia.

M'agradaria recalcar que va ser una conferència que em va aportar molt pel que fa a un punt de vista diferent respecte el bagatge que té aquest pedagog reconegut dels diferents agents educatius. Voldria afegir que va parlar sobre molts temes i ens va posar per exemples experiències personals amb els quals podia plasmar millor la idea que volia transmetre i em va ajudar bastant a comprendre moltes coses de les que deia.

Francesco Tonucci